El Profeta, de Khalil Gibran

avuí voldría recomenar la lectura d'aquest poeta i concretament, la d'aquesta obra: El profeta de Khalil Gibran. relats curts, que malgrat ser escrits fa mes de 100 anys, són tan vigents i actuals...

un llibre de capçalera que dóna molt de si.

Viquipèdia:

Khalil Gibran o Gibran Khalil Gibran (en àrab جبران خليل جبران) figura entre els poetes i pintors procedents de l'Orient Pròxim, sobretot gràcies al seu recull: El Profeta . Nascut al Líban (1883 a Bsharra) i mort el 1931 a Nova York, va viure a Europa i sobretot als Estats Units on ha passat la major part de la seva vida. Cristià catòlic de ritus maronita, la seva Església jutjarà heretge el seu tercer llibre, Esperits rebels (la crida del profeta) que serà cremat en plaça pública pel poder otomà el 1908. Se l'ha comparat sovint a William Blake.,^[1] i és anomenat per l'escriptor Alexandre Najjar el «Victor Hugolibanès».

El Profeta

Escrita en anglès, El Profeta és una obra poètica feta d'aforismes i de paràboles, lliurats per un profeta a l’exili a punt de marxar. A les grans preguntes de la vida, aquest lliura al poble que l'ha acollit durant dotze anys respostes senzilles i penetrants. S’aborden temes universals, però el fil conductor continua sent l'amor. Així parla sobre el matrimoni:

«Ompliu cadascun la copa de l'altre, però no bebeu a la mateixa copa. »

De vegades El Profeta és llegit en casaments, especialment als Estats Units. Al costat de les grans preguntes de la vida pràctica, com el matrimoni o els fills, el lector descobreix el coneixement d’un mateix i de la religió, concebuda aquí com a universal. Així, el que fa l'èxit del Profeta és el seu universalisme, apte per fer-ne el llibre de capçalera de tothom, portant grans valors com la llibertat, l'amor, el respecte de l'altre. En això, el Profeta és un escrit totalment humanista.

Deixeu-me doncs que us  transcrivi un dels relats, el que parla de la Parella (llegiu-lo amb cura, sigueu savis i teniu-lo en compte si cal)

Entonces, Almitra habló otra vez:

¿que nos diréis sobre la Pareja, Maestro?

Y ésta fué su respuesta:

Nacísteis juntos y juntos permaneceréis para siempre.

Estaréis juntos cuando las blancas alas de la muerte esparzan vuestros días.

Y también en la memoria silenciosa de Diós estaréis juntos.

pero dejad que crezcan espacios en vuestra cercanía.

y dejad que los vientos del cielo libren sus danzas entre vosotros.

Amaos con devoción, pero no hagáis del amor una atadura.

haced del amor un mar móvil entre las orillas de vuestras almas.

Llenaos el uno al otro vuestras copas, pero no bebáis de la misma.

Compartid vuestro pan, pero no comáis del mismo trozo.

Cantad y bailad juntos y estad alegres, pero que cada uno de vosotros sea independiente.

Las cuerdas de un laúd están separadas aunque vibren con la misma música e intensidad.

Dad vuestro corazón, pero no para que vuestro compañero se adueñe de él.

Porque sólo la mano de la Vida puede contener los corazones.

Y permaneced unidos, pero no demasiado juntos.

Porque los pilares sostienen el templo, pero están separados.

Y ni el roble crece bajo la sombra del ciprés, ni el ciprés bajo la del roble.

CONTINUARÀ....