dilluns, 23 d’abril del 2012

el meu Sant Jordi...


Espero que hàgiu passat un bon Sant Jordi !!!
(entre gentada, llibres i roses....) 
Aquesta ha sigut la meva tria d'enguany:


VINT-I-QUATRE HORES DE LA VIDA D'UN MONJO
de Jean-Pierre Longeat




m'ha cridat molt l'atenció. A veure que tal, ja us explicaré..... Aquí us adelanto la sinòpsis:



La cultura del nostre segle es caracteritza per un enorme desassossec. Malgrat les aparences, la recerca espiritual, lluny de ser absent de la nostra societat, n'es una part essencial. Per aquesta raó els monestirs són avui llocs que moltes persones amb aspiracions diverses no dubten a visitar. I, amb tot, justament a causa de les seves pròpies característiques de recolliment i silenci, aquests espais continuen sent indrets molt poc coneguts.




El pare abat benedictí de l’Abadia de Ligugé, Jean-Pierre Longeat des de l’any 1990, ens obre les portes d’un monestir i s’ofereix a fer-nos de guia durant les 24 hores d’una jornada de vida monàstica.

El seu recorregut, però, adquireix una dimensió molt més àmplia, ja que, mentre ens descobreix com és la vida dels monjos, reflexiona també obertament i sense embuts sobre la plenitud i les dificultats d’un estil de vida comunitària il·luminada per la saviesa i la humanitat de la Regla de Sant Benet.

CONTINUARÀ...

divendres, 20 d’abril del 2012

Leberkäse Muniquès


Leberkäse és un pastís de carn de porc, vedella i tocino, originari d'Alemanya, i aquest que jo he fet, es de la regió de Munich. Porta un munt d'espècies que el fan peculiar, i allà es menja en entrepà amb pa de sègol al migdia. Es una opció econòmica de fer un mos contundent i que t'ompli fins l'hora de sopar, encara que l'origen es aristocràtic ja que segons diuen, el van crear els cuiners de Carlos Teodoro, comte de Baviera, allà pels voltants de 1775....


Necessitarem:

  • 750gr de carn de porc
  • 200gr de carn de vedella
  • 200gr de tocino
  • 2 cebes
  • 1 all
  • 250 ml de llet freda
  • 2 ous + 1 rovell
  • sal

especies (al vostre criteri i gust): 

  • anís estrellat
  • nou moscada
  • pebre en gra
  • mostassa en gra
  • pebre vermell



Trinxem les 3 carns i les barregem.
triturem les cebes i l'all i les afegim a les carns
triturem les espècies i les fiquem dins també. ho lliguem, amb les mans millor.
batre els ous amb la llet i ho avoquem a la mescla anterior.
tornem a lligar-ho to bé.


engreixem un motllo de tipus cake.
enfornem durant uns 50' a uns 170graus.
passat aquest temps, desemmotllem, el fiquem sobre una reixa, el pintem amb el rovell d'ou batut i el tornem al forn per enrossir-lo durant uns 10 minuts.











CONTINUARÀ....

dimecres, 18 d’abril del 2012

Flam de Xocolata Blanca


Flams: enèsima part. 
Aquest, haig de reconèixer m'ha quedat insuperable, de gust i de vista com podreu apreciar. 
Un retall d'una revista del cor de feia un munt d'anys m'ha servit per fer aquesta versió d'un Flam, amb xocolata blanca.

Ingredients:
  • 1/2 l de nata per muntar
  • 2 barres de xocolata blanca 'Milkybar'
  • 5 rovells d'ou
  • 70gr de sucre
  • (opcional, 2 fulletes de gelatina, jo les hi he posat per donar-li més consistència, una textura més semblant als 'tocinitos de cielo', m'encanten!)
  • caramel líquid o sirop de maduixa 


Fem bullir la nata directament. Quant arrenqui el bull, retirem i hi afegim la xocolata a bocins. Remenar fins que aquesta es desfaci del tot.
(opcional, afegir-hi les fulles de gelatina prèviament remullades)
Batem els ous amb el sucre. afegir-hi la mescla anterior sense deixar de remenar.
poseu caramel líquid o sirop de maduixa en unes flameres. emplenar-les.
enfornem  a 180 graus al bany maria fins que hagi quallat, aprox 1/2 hora.








CONTINUARÀ...

diumenge, 15 d’abril del 2012

Flam de Porro amb Formatge Blau

Seguint amb la tanda del Flams, aquest cop un de salad.


necessitarem:

  • 4 porros
  • 3 ous
  • 1/2 l de llet
  • 2 cullaradetes de Maicena
  • 150gr de pernil dolç
  • 150g de formatge blau
  • sal i pebre



fem bullir els porros una mitja hora tallats.
un cop cuits, colem i reservem
batre els ous, amb la llet i la maicena. afegir el pernil a trocets petits i el formatge tot esmicolat.
introduïm els troços de porro, i es remena bé, que quedi tot compensat. sal pebrar.
engreixar unes flameres i avocar-hi la mescla.
20 o 25' a uns 250 graus i ja els tindreu.




CONTINUARÀ...

dissabte, 14 d’abril del 2012

Pa de la Tramuntana

Avui he comprat per primer cop un Pa de la Tramuntana. havia sentit parlar de que flequers de la zona havien recuperat aquest Pa fet amb uns blats que ja no s'utilitzaven apenes, per fer-ne un Pa autèntic de la zona de l'empordà. Per els que estigueu interessats, us transcric una mica la història darrere d'aquest Pa.




Els blats produïts per elaborar el PA DE LA TRAMUNTANA són de dues varietats: Florence Aurora i Anza, pertanyents a l’espècie Triticum Aestivum i obtinguts amb tècniques de Producció Integrada per la Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries en sòls agrícoles del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 
La primera dificultat va ser que eren difícils de trobar perquè s'han deixat d'utilitzar després de dècades de conrear-se de forma extensiva. La Florence es va haver d'anar a buscar al Banc de Germoplasma de Madrid per aconseguir els primers 10 grams d'una varietat que es troba a Múrcia mentre que l'Anza és una varietat antiga que encara es fa servir a Lleida. Des de Mas Badia s'ha hagut de treballar per obtenir-ne una quantitat suficient i veure el seu comportament.
La proporció que es fa servir per aquest pa és un 75% d'Anza i un 25% de Florence. 


(segell personalitzat d'auntenticitat D.O.)

En un ambient típicament mediterrani, és a dir, aquests blats s’adapten bé a zones d’hiverns freds, estius càlids i secs i estacions intermèdies plujoses.
La tramuntana, que dóna nom al producte, té un paper clau en el procés ja que el cereal escollit per a la seva fabricació ha d'estar acostumat a aquest vent.
El procés d’elaboració del PA DE LA TRAMUNTANA comença amb el pastat de la massa i, a continuació, el repòs en bloc. Seguidament, es procedeix a la formació de les peces a mà amb aquesta forma de xusco tan característic. Posteriorment, passa a un segon repòs per controlar la seva fermentació... gairebé el tenim llest ... cal coure’l al forn de sola a 200º. Finalment, en treure’l del forn, una vegada cuit, el pa es deixa refredar a temperatura i humitat ambient. Aquesta operació es realitza en recipients suficientment ventilats, segons les bones pràctiques d’higiene i durant el temps adequat.


El PA DE LA TRAMUNTANA és un producte diferenciat i de qualitat que facilita la preservació, recuperació i millora de la qualitat paisatgística de la zona en base a la diversitat productiva, la consolidació del sector agrícola i la implantació de sistemes de producció conservacionistes i respectuosos amb el medi ambient. 

Us fa una llesca de pa de la tramuntana amb una mica de mermelada casolana de mores collides al camp? 


La tramuntana fa créixer blats de tija forta i gra valent; 
la tramuntana eixuga la massa i s’hi queda a dins; 
la tramuntana és la nostra aliada....

CONTINUAR'À...


divendres, 13 d’abril del 2012

i el temps passa....

'Sí, durante un instante me sentí joven. 
Solo durante un instante. 
Cuando salí a la calle y recobré la conciencia de mis viejos tormentos, la ilusión se desvaneció...'

 'Diario de un hombre de éxito' de Ernest Dowson 



Aquest texte em serveix de introducció  per recomenar l'exposició fotogràfica de Pedro madueño al CaixaForum...





















Fotografíes de la Exposició RETRATS PERIODÍSTICS  de PEDRO MADUEÑO (CaixaForum, bcn, fins el 24 de juny)





I ja un cop dins, no deixeu pasar l'oportunitat de veure tambe aquestes dues imprescindibles exposicions de Goya i de Delacroix!!! una ocasió única de veure a Barcelona algunes obres d'aquests imprescindibles de l'art...






CONTINUARÀ....

dissabte, 7 d’abril del 2012

Darrere el significat de l'Amic/Amat...


Interessant primera novel.la d'en Llach. impressionant història d'amor que no deixa indiferent. es pot estimar tant? jo, malgrat el meu anarquisme emocional, em torno bleda devant uns personatges i uns esdeveniments com el que se'ns presenten.  realment m'ha atrapat des del primer capítol i es llegeix d'una tirada. deixeu-vos emocionar com mai abans i descobriu el verdader significat de les paraules d'en Llull sobre l'Amic/Amat... Aquesta és la història d'uns personatges que es fan entranyables, d'una època que ens és desconeguda, i d'uns aconteixaments que fan reflexionar. el perquè som el que som, o sentim el que sentim,  no es fruit de la casualitat. la història marca el devenir de les generacions futures, que malgrat tot, vivim en la ignorancia del que en un temps, en un país, va esdevenir... Cal reavivar la memòria i novel.les com aquesta, ajuden a que ens coneguem una mica més tots. 




I aquí teniu un petit fragment que em va sorpendre per la seva nuesa en perjudicis i el seu llenguatge explícit i prou evocador:



Memoria d'uns ulls pintats






-vols que compri una ampolla de vodka i l'anem  a beure a la platja junts? d'acord?
en aquell moment, abans de dir que no, ja pressentia tot el que podia pasar. jo em sentia atordit i les coses succeïen en un altre pla de la realitat, però sabia el que aquell home em porposava. pel port s'ecoltaven moltes històries de mariners que durant els llargs viatges s'entenien amb altres mariners per passar-se la gana i que quan arribaven a port preferien fer-s'ho amb nois perquè ja s'hi havien acostumat i quedaven sexualment de l'inrevés, segons es deia. I ara tot estava a punt de pasar-me a mi, si no ho parava de cop.
-D'acord- vaig sentir-me dir
Un lleu somriure, una mirada de complicitat.
-Jo començo a passar i t'espero.

(.................)

el cap em menava cap a casa però els peus em van portar fins la platja mentre el cos em suava pànic per tots els porus. No estava lluny, havia esollit un lloc discret i esperava asegut amb l'ampolla a les mans. Vaig seure a un metre  seu i sense més preàmbuls es va posar l'ampolla als llavis mentre jo li mirava la nou del coll, que es movia ritmada per engolir el líquid. després me la va passar i amb la primera glopada el foc em posseí les entranyes. Vaig mirar d'aguantar aquella cremor i, sense que haguessin passat ni dos minuts, vaig notar com del ventre pujava fins el cap i em feia sentir millor.
-Vols que anem a les barques?
va fer la pregunta mirant-me somrient amb aquells ulls de gat, sensa moure ni un dit. Quants segons varen passar? Quatre? Sis? Ni un: vaig sentir com les cames m'aixecaven i em portaven cap a les barques sense un bri de dubte. ell només va haver de seguir-me mentre jo el guiava fins el grup de les estaven més lluny de la Sarita, com si no volgués que ella fos testimoni del que havia de passar.

L'home d'Odessa va prendre'm amb les seves mans fines  i fortes, i a partir d'aleshores tot va anar molt ràpid. Suaument, jo diria que amb delicadesa, va començar a acaronar-me, a desbotonar-me, tot fent-me petons al coll i a la pell que anava deixant sensa roba. Aviat va agafar-me el sexe amb suavitat, en aquelles altures del joc era ben clar que el meu cos ja no tenia amo. A poc a poc va anar baixant el seu cap pel meu pit, després al ventre, sentia el soroll dels seus petons, l'escalfor dels llavis i la humitat de la llengua, es va acostar al meu pubis i quan se'm posà a la boca vaig gaudir d'un plaer tan extraordinari que, no sé en quina mesura del temps, em féu esclatar cap enfora tots els líquids del cos.
    Em vaig quedar atordit, sensa saber què havia de fer, sorprès, o per ser més sincer, corprès pel que havia passat sense referents ni normes que em diguessin com havia d'actuar. Però ell continuava tocant-me suaument, i vaig decidir deixar-me fer. L'home va notar que el meu sexe no perdia força es va girar sense deixar de tocar-me fins  a donar-me l'esquena, i fregant-me a les seves natges va conduir-me poc a poc dins seu. Vaig sentir al sexe una escalfor i un plaer  que em va tornar a encendre el desig i vaig començar a moure`m  amb una cadència tranquila.  Aleshores fou quant, per rimera vegada, vaig desitjar tocar aquell home.  Un home.  Ho vaig fer decidit, amb el coratge del desig. Vaig acaronar-li els pits musculats i vaig passejar les mans pel seu ventre, fins a gosar tocar-li el sexe, prendre-l'hi i manipular-l'hi com ho hauria fet amb mi mateix. M'agradava. Quan jo ja no podia més, vaig sentir com els seus gemecs m'anunciaven que ell també anava a ejacular. I va ser així, tots dos a la vegada, amb els cossos sotmesos a les fiblades del plaer.


(............)


Assegut damunt la sorra em vaig quedar mirant aquell home, cara a cara. directament als ulls. Sense vergonyes ni remordiments. Em va envair una rara seranor i vaig deixar que el cos i el pensament prenguessin el seu temps mentre, com si fos molt lluny, ressonava el mar. 







 P.D. 
Jo, assegut a la platja, a redòs d'una barca humil, mirant-lo sortir del mar, el seu cos moll i ornat d'una extranya lluminositat, talment vaig contemplar la bellesa completa.


CONTINUARÀ...