diumenge, 28 de novembre de 2010

28 de Novembre del 2010, imatges











Un mateix escenari, dues històries posibles...


Natura, espais oberts, gratuïts, escenaris de vides infinites i desconegudes, de somnis, contes, fabules, misteris...que hi ha més enllà del Ter? qui pujarà a la barca fins a desaparèixer en les tenebres? hi haurà algú esperant a l'altre cantó de riu?
mons en blanc i negre o a color? un mateix escenari, dues històries diferents, el verd es negre. el blau, ara gris. i els protagonistes, els poses tu?






imatge feta amb la Black berry (Rest Sol i Ter, Colomers)




Continuarà...

altres paisatges en un dia d'eleccions...

diumenge, 28 de Novembre. 10.00h del matí. ctra de Verges a Torroella. avui eleccions. aquí també n'hi han. cens: 120 possibles votants? anonimat pràcticament impossible. em pregunto quant em tocara presidir una mesa o ser vocal, o suplent? 
de mentre, capto el que m'envolta, ara, avui....

dissabte, 27 de novembre de 2010

Limoncello, licor de déus!



VIQUIPÈDIA:

El limoncello és un licor típic d'Itàlia, obtingut per la maceració en alcohol d'algun tipus de llimona o cítric. Es tracta d'un producte típic de Campània, elaborat en particular amb les llimones cultivades a la Costa Amalfitana, al Golf de Nàpols.


Es consumeix molt fred o a temperatura ambient amb l'objectiu de poder apreciar el seu aroma. S'empra molt sovint en confiteria amb l'objectiu d'aromatitzar pastes de dolços, com el típic babà, o gelatines.
També es produeix limocello en altres parts d'Itàlia, com al Llac de Garda, a Trieste, al Trentino i a Sicília.


Segueixo amb la vena italiana. aquest cop m'he atrevit amb el Limoncello, i fàcil, molt fàcil. receptes, n'hi han, i cadascuna et dóna unes pautes i mesures diferents, així que he optat per fer la meva i anar modificant fins trobar el punt de dolç i de graduació que a mi m'ha anat bé.

Necessitem:

  • 7 o 8 llimones grans de pell gruixuda
  • 1 1/2 litre d'alcohol de destilar o aiguardent (el trobarem a drogueries)
  • 1200 gr de sucre (400gr x litre d'aigua)
  • 3 litres d'aigua 

(per menys quantitat, féu una regla de tres)
pelem les llimones amb cura de no agafar el blanc de la pell ja que amarga.
posem l'acohol o aiguardent a macerar amb les pells, en un pot de vidre tancat hermèticament, durant 12 dies. ho deixem en un lloc fosc i fresc.



passat aquest temps, fem un almívar amb l'aigua i el sucre tot barrejant-ho a foc lent, aquí anirà en funció de lo poc o molt  dolç que us agradi (podeu optar per posar-hi menys sucre)

deixem refredar i un cop temperat, hi afegim l'alcohol, filtrat per que no hi entrin impureses. agafarà aquell color groc verd tant característic.
una suggerència, alhora de barrejar l'almívar amb l'alcohol, feu-ho a poc a poc, per anar mesurant la graduació no fos que us quedes molt suau o massa fort. jo ho he fet així fins que he trobat el meu punt.

en el meu cas, com que no te tant d'alcohol com els que es poden comprar, al congelador es glaça, per això recomano-ho deixar-ho a la nevera i servir, això si, en gotets glaçats de xupitos.









Us deixo amb un bodegó de verdures ...




Continuarà...










Postals d'un día de fira



lluís!!!!!!!!



si, si, tots som iguals!



els blaus



'enllengonissada'



ai, quina traça tens!!!



el meu amic i jo



és un símbol



i per dinar, arròs



ecològic? orgànic? quin lío. Natural!



i els cavallers vàren pujar al castell....



foie? where?



carrer avall



fes-me les metxes, si us plau!



cases-palau de Torroella



Sra Valldaura, li serveixo el cafè a la saleta?



La duquesa, la marquesa i la tirolesa...



sí, aquí és on jo visc!



Continuarà...

Mercat de les 'Delicatessen'



Fira de Sant Andreu, 27 i 28 de Novembre, Torroella de Montgrí.
Tot estimant Slow Food.
Parades plenes de delicatessen gourmandes. Però de les autèntiques de veritat,  sensa artificis, sensa floritures.
Quina flaire, quina textura, quins colors. Es la mà de l'home que manipula el producte. Però es la natura que ens els proporciona.
El que es veu, es el que és, de la terra, d'aquí, però també d'allà.

D'ahir, d'ara, de sempre, en voleu?
























continuarà...

dissabte, 20 de novembre de 2010

IL PANETTONE (de xocolata i taronja)

Il Panettone, è un tipico dolce milanese, associato alle tradizioni gastronomiche del Natale ampiamente diffuso in tutta Italia
Il Panettone a forma di cupola fatto con farina, lievito, uova, burro, zucchero, impastato con uva sultanina e piccoli dadi di cedro candito. Il panettone ha come antenato il pane grande e tondo, ricco di frutta, uva passa, canditi, spezie e miele, che veniva usato nei riti cristiani (le donne per aiutarne la lievitazione tracciavano una croce con la fede nuziale sull'impasto). Si narra che si tratti di un dolce nato per una storia d'amore presso la corte di Ludovico Maria Sforza. Ughetto degli Antellari, nobile cavaliere milanese, si finse garzone del fornaio Toni per conquistarne la figlia Adalgisa. Egli preparò un pane dolce ricco di uvetta e scorze candite di arancia e cedro. Un altro racconto, ancora di origine milanese, fa risalire il panettone sempre alla corte di Ludovico il Moro, quando il cuoco Toni si accorse troppo tardi che il dolce preparato per la cena di Natale stava bruciando. Cercò di rimediare guarnendo il pane dolce con frutta candita e uvetta. Quel dolce ebbe molto successo e divenne il "pane del Toni", ovvero il panettone. 


crec que avui m'he superat!
Panettone.... sempre m'havia semblat molt complicat de fer: aconseguir aquest volum, aquesta textura flonja...però no hi ha resultats sense reptes, aixi que us explicaré el meu.
realment ha estat mes fàcil del que em pensava. per tenir l'èxit que jo he tingut, el principal es treballar bé la massa i val a dir que jo he tingut ajut: la panificadora que te la opció de preparar masses. aixi ha estat molt més acurat. evidentment, si no es té aquesta maquina, sempre es pot fer a ma. llavors, paciència, bona feina, i de segur que surt.
aquest Panettone es fa en dos cops. primer preparem una massa mare o Polish, que servira de pre-ferment.
i desprès li afegirem els ingredients per fer el panettone en qüestió.

MASSA MARE
  • 125gr farina de força
  • 100gr aigua
  • 12g de llevat fresc de forner (en vènen en paquets  de 25gr al carrefour, o qualsevol forn)


PEL PANETTONE
  • massa mare
  • 250gr farina de força
  • 75gr sucre
  • 100gr mantega a temperatura ambient
  • 1 ou + 1 rovell
  • 50gr llet
  • 1 polsim de sal
  • 12g de llevat fresc de forner


CONDIMENT
  • bocins de xocolata
  • taronja confitada
  • ametlla filada


preparem la massa mare la nit abans.
barregem la farina, l'aigua i el llevat i ho treballem. jo m'he limitat a posar-ho dins la panificadora, posar opció 11 (amassat) i llestos. un cop treballat, textura elàstica, ho deixem fermentar tota la nit a temperatura ambient (i tapat amb un drap si cal)

pasades 12 h com a mínim, a aquesta massa mare, li afegim la resta de ingredients pel panettone i es treballa tan com es pugui per aconseguir una massa amb molta elasticitat (jo, dins la panificadora tot)



un cop treballada, la deixem fermentar que pugi (amb 1 o 2 hores)

puja de volum

la treim del bol, la posem sobre un marbre enfarinat, i l'estirem com si féssim una coca.

massa molt elàstica

ara es l'hora de posar-hi el condiment. jo li he posat bocins de xocolata i de taronja confitada. però en aquest moment es pot tenir tota la imaginació del món. cadascú pot fer-lo del que mes li agradi.

fiqueu-hi el que més us agradi

enrotllem la massa, fem una bola, i la posem dins el bol que anirà al forn.

Aquest jo l'he cobert amb paper de cuina vegetal untat amb mantega, perquè després sigui més fàcil desmotllar-lo, a més, li escau.



deixeu-lo reposar 2 hores més fins que quasi tripliqui el volum.

heu vist com ha pujat!

l'adornem una mica: amb un pinzell el pintem amb rovell d'ou, perquè quedi brillant i llustrós , i en aquest cas, hi em posat bocins de xocolata i ametlla filada




i ja el podem enfornar.
45' a 190 graus (forn de baix només ja pre-escalfat)

pasat aquest temps, aquest ha estat el meu resultat. Espectacular i deixeu-me dir-vos-ho: BONÍSSIM!




super flonjo!



CONTINUARÀ...

tot recordant 'Suites de Parlavà'

Acabo de trobar, tot regirant estanteries, un petit llibre de poesies d'en Miquel Martí i Pol de edicions 62, que a l'octubre del 2006 (està dedicat i hi posa la data) em va regalar un estimat amic (do you remember...?) Des de que vaig anar a parar d'una manera o una altra a l'Empordà, ara ja fera uns 10 anys, tot allò que d'alguna manera va referència a aquestes terres, fa referència també a la meva persona. I ells, els amics, ho saben i així m'ho transmeten. Vagi doncs, dedicat a tots ells, aquests poemes que sota el nom de Suite de Parlavà, en Miquel Martí i Pol va escriure durant una estada a l'estiu de 1990 en aquest petit poble del Baix Empordà i va dedicar al seu amic Lluís Llach, a casa de qui estava hostejat (Cal Corder). Que ho gaudiu tant com jo ho vaig fer la primera vegada que el vaig llegir (i que continuo rellegint)



1






Fugiria de mi si no pogués
recuperar el meu temps i interrogar-lo,
tornar al passat com qui torna a la casa
en què visqué i, recorrent-la, troba,
lúcidament sorprès, tots es indicis
d'allò que és, i s'aprèn contemplant-los.
Fugiria de mi i em sentiria
desolat i enyorós, com qui perdut 
enmig d'un mar immòbil defalleix
sabent que res ja no l'incita a viure.

2

Aquest potser és el lloc, i la resposta
a totes les preguntes tal vegada
la té el rellotge que no diu cap hora
i és un ull sempre obert que tot ho escruta.
Aquest potser és el lloc, i la bellesa
potser és només l'absència dels desig,
el buit en què la veu es torna cant
i la claror penetra cada cosa
com un vel de misteri que no altera
la cadència secreta dels objectes.

3

Jugo a viure només, perquè tinc por
de trencar aquest embruix amb qualsevol 
gest insòlit, amb qualsevol paraula
que no s'adapti com una altra pell
a la pell suavíssima del temps.
La tarda és un adàgio. Ben sol
al cor del goig, escolto la remota
simfonia del mar a la petxina
el teu record que sempre m'acompanya,
i només jugo a viure per no perdre't.

4

La pedra és la discreta quietud
en què maduren gestos i mirades,
cansats de l'aldarull i del desfici.
La immensitat deu tenir un marc de pedra
que mesura pot ser una mà d'infant
càlidament ingènua. Reposo
entre parets solemnes que em recorden
cants i converses, guanys de solitari
que no refusa cap mirall opac
per estimar més dignament la vida.

5

Alguna cosa lleu, imperceptible,
que tanmateix mou voluntats i empeny
a persistir, quan l'ombra dels ocells
de presa és més feixuga. Torno enrera
per contemplar el ponent a la finestra
dels anys viscuts. Terrassa enllà, les branques
gronxen el vent i el sol fa estranys meandres.
No vull res més que aquest silenci dens
i alguna cosa imperceptible, lleu,
en què, poruc si cal, em reconegui.

6

No em sedueix cap atzarós futur
ni el riu d'aigües incertes del present
no m'empeny endavant. Em vull ingenu
de tan subtil, per poder seure a l'ombra
de l'arbre vell de la memòria, sense
neguits ni sobresalts. A poc a poc
destriaré figures i presències,
buidors i esclats, albades i captards,
per perfilar el tosc retrat de mi
que algú potser conservarà amb afecte.

7

Volen baix els ocells, aquesta tarda,
com si potser pressentissin l'esclat
d'un temporal llunyà. L'estança és gran,
silenciosa i càlida, tranquil·la.
Mig abaltit, sento que els mots em bressen
com una branca dòcil. Tornaran
els dies curts, intensos, reptadors.
Ara és el temps llangorós del desordre.
Deixo que el buit de mi l'empleni el buit
per no perdre el delit ni la tendresa.

8

Aquí també és a casa i també el temps
hi transcorre lentíssim, entre dubtes,
plàcids enyors i algun escadusser
somni que els dies dallen, implacables.
Tant se val aquell rastre que vaig perdre,
sense saber-ho, una tarda llunyana,
embadalit com una criatura,
i tant se val aquesta fosca absència
que se m'entortolliga a les entranyes.
Tant se val tot. aquí també és a casa.

9

No parlo de claror per dir la llum,
sinó de l'olivera i el desmai
que flanquegen la porta de la casa,
ni parlo de l'amor per dir l'amor,
sinó d'una discreta melàngia.
Tot és debades, l'horitzó i la nit,
l'esclat i el vent, la ruta i la temença.
No parlo de la mar per dir la mar,
només parlo de mi, cansat, adust,
però, en secret, colpidorament tendre.

10

Novament el silenci és el refugi,
el refugi i el risc, perquè tot passa
per l'eixut dels propòsits que no gosen
convertir-se en paraules i podreixen
la rel tan pura del desig. Se'm cansen
els ulls i els dits de tant palpar la fosca
esperant l'inefable. Passen lentes
les hores, i el lladruc llunyà dels gossos
no fa sinó afegir desassossec
al dia que, feixugament, comença.

11

Potser ja seré lluny, però el camí
no voldria oblidar-lo, perquè sempre
sigui benigne i fàcil el retorn.
Tancant els ulls veuré de nou la casa
i l'heura i el xiprer quan, a sol post,
fa de bon seure sota l'olivera;
tancant els ulls i obrint el sentiment.
Tu seràs lluny també, però el record,
com un vent molt suau, ens unirà
en una sorprenent esgarrifança.

Miquel Martí i Pol

Cal Corder - Parlavà - 12 - VIII - 1990

murs,  pedres centenaries, finestres que només deixen veure el blau del cel...
perquè darrere tan sols hi ha el cel, (blau)




Continuarà...

diumenge, 14 de novembre de 2010

el Mercat dels Supervivents!


Cada diumenge al mati, a Castelló d'Empúries es celebra un mercat de segona mà.
Jo el defineixo com un mercat de supervivents.
Supervivents són els que venen, i supervivents són els que compren.
Tots, supervivents d'un món en crisi.

Es curiós com es barregen tot tipus de gent que al llarg de tans anys han anat arribant a aquestes terres.
Des-de els primers estrangers que vinguts de terres fredes (alemanys, belgues, holandesos...) van decidir quedar-se-hi a viure emprats per la bonança climàtica d'aquest  país i ara veuen com amb les seves pensions no arriben allà on volen.
O els menys llunyans immigrants magrebins que busquen  tot allò que els fa falta, per ells, pels seus fills....roba, joguines, un recanvi pel cotxe... ja que al comerç convencional rarament hi podran accedir.
I com no, el més recents, els que vénen de l'est, i els llatinoamericans. Tots hi són representats.  Tan darrere com davant de la parada. Tots els que anomenem: 'els nous catalans'.
I entre tot aquest 'melting pot' de races i cultures, els frikis com jo, que aprofitem aquests esdeveniments per buscar alguna cosa, que no se sap que és, però quant la trobes, et fa molta il.lusió.

                     
                                  BUSCA, REMENA, TROBA....
    
                                               oriental bazar

                                                                això és el que tinc....

                                               descubreix els 1000 objectes

what size?

                                                                La Bella y La Bestia                                                               

                                                                 furgoneta expositor

                                                                Spitalfields? No, Castelló...


 Benvinguts a un recorregut nostàlgic pel passat!

                                                                     Elena Francis?

                                                                  back to the future  

                                                                     On és en Gila?

                                                               La Condesa y el Príncipe


I per esmorçar...

                                                 Si, si, volem xocolata amb xurros!



                  Mireu que he trobat!

tractat de cuina del 1958 amb unes receptes per flipar!, 3€, 

mostrador/safata de 3 pisos, de ceràmica anglesa OLDCHELSEA de Staffordshire, 5€

*fotografíes fetes amb la blackberry


continuarà...