diumenge, 24 de juliol de 2011

Funeral Blues, by W.H. Auden


melancolia? tristessa? o simplement, la plasticitat d'un bell poema que avuí comparteixo amb vosaltres, ja que des que el vaig escoltar per primer cop, em va captivar tan, que no em canso de rellegir. Un conjunt de paraules que juntes sonen tan i tan be, que encara que ens parli d'un adeu, expresen tan de amor i respecte, que la tristessa esdevé formosa i la llagrima deixa pas a un petit somriure...




Stop all the clocks, cut off the telephone,
Prevent the dog from barking with a juicy bone,
Silence the pianos and with muffled drum
Bring out the coffin, let the mourners come.
Let aeroplanes circle moaning overhead. 
Scribbling on the sky the message He Is Dead. Put crêpe bows round the white necks of the public
 doves, 
Let the traffic policemen wear black cotton gloves.
He was my North, my South, my East and West,
My working week and my Sunday rest,
My noon, my midnight, my talk, my song;
I thought that love would last for ever: I was wrong.
The stars are not wanted now: put out every one;
Pack up the moon and dismantle the sun;
Pour away the ocean and sweep up the wood.
For nothing now can ever come to any good.


Aquí, però, la traducció al català:



Fora tots el rellotges I el telèfon odiós, 
doneu, per que no bordi, un os sucós al gos,
tanqueu tots els pianos i, amb els timbals somorts,
traieu el taüt fora, que vinguin ploramorts.

Que els avions voltegin pel cel gemegant fort, que hi guixin un missatge: El Meu Amor És Mort.
Que portin els coloms llaçades de crespó
i els guàrdies de tràfic guants negres de cotó.

Ell va ser el meu Nord i Sud i Llevant i Ponent, la setmana de feina i el diumenge indolent,
migdia i mitjanit, la parla i la cançó,
jo em creia que l'amor durava sempre: estava errat.

No em vingueu amb estrelles, no en deixeu cap ni una; desmantelleu el sol i empaqueteu la lluna;
buideu els oceans, talleu el bosc arran,
perquè res ja des d'ara no podrà fer-se gran.


i si us sona molt i no sabeu d'on, aqui el link per sortir de dubtes (emotiva escena d'en matthew en el funeral pel seu gran amor)



CONTINUARÀ....

diumenge, 17 de juliol de 2011

El Nou Veí, en Mishi(ma), i altres Amics que em visiten....

En Mishi(ma) apareix de repent. 
Tot d'una, per la tarda, treu el cap per la reixa de la porta que dóna al petit carreró del costat del porxo de casa. No està sol, va amb en Negret, però és ell el que, intrèpid i valent, entra a casa per l'escletxa de sota la reixa.
El primer que faig es espentar-lo perquè surti. 1, 2, 3, fins a 4 cops, però ell torna cada vegada. S'escurreix sota la reixa, i a dins. Al final, acabo sucumbint. Agafo un petit bol on hi poso llet i pa esmicolat, i els hi apropo. Festa!, però jo ja he begut oli. Se que ja no me’ls treure de sobre. Era el que volia evitar, però no he pogut. Es tan bonic en Mishi(ma)...




































CONTINUARÀ?

dissabte, 16 de juliol de 2011

Els Girasols Antiestrés!

Ostres! 
quant de temps feia que no m'activaba en el blog. 
tot passa quant de repén la teva vida (professional) dóna un gir inesperat i fa que tots aquells moments que un dedicaba  a 'bloguejar' d'una manera o una altre: avuí una recepte, demà un report sobre tal mercat setmanal....., passin a un segón, tercer, quart!!! lloc, o sigui, que un de repén ja no tens temps per fer res. I es per aquesta manca de temps, i l'agobio que em va venir de sobte l'altre dia, que un cop em vaig quedar sol a casa, vaig agafar la meva Nikon, em vaig muntar a la moto, i 1, 2, 3...fora! el resultat d'aquella escapada antiestrés, es el que aquí us presento: 






















CONTINUARÀ?