dissabte, 4 de desembre de 2010

EL Gos d'Atura




Egos d'atura català és una raça de gos pròpia de Catalunya. Es feia servir sobretot per vigilar els ramats durant el dia a la zona del Pirineu i a l'ocupada per la transhumància relacionada amb aquesta zona.
L'origen d'aquesta raça de gossos és la mateixa que la dels altres gossos de pastura de les altes muntanyes europees. Provenen dels gossos asiàtics arribats a Europa amb les invasions de bàrbars orientals i escampats per Europa pels romans. Així doncs té com a parents propers el berger des Pyrénées, el cao de Serra d'Aires o el pastore bergamasco
Dintre de la població heterogènia de gossos que vivia en els mateixos Pirineus s'han pogut seleccionar diversos gossos que han donat lloc a estàndards i races diferents com venen a ser el petit Berger des Pyrénées, el mastí dels Pirineus, l'Euskal artzain txakurra o el mateix gos d'atura català. I dintre d'aquest grup encara ha estat possible seleccionar subgrups aïllats com són el gos d'atura aranès, el gos d'atura cerdà i el gos d'atura català de pèl curtper bé que no tenen cap reconeixement oficial.
El 1919 es va reconèixer com a raça canina espanyola. El 1929 es va redactar el primer estàndard a partir de Tac i Iris, els dos guanyadors d'un concurs de gossos. Tot això no obstant, no va poder frenar la davallada de la raça. Amb l'arribada del turisme als Pirineus que és on es trobava més la raça, també varen arribar les races forànies, i el gos d'atura va ser considerat una mena de gos petaner infravalorat de tota la vida front els gossos estrangers que ja duien tantes dècades seleccionant-los i millorant-los, de manera que es va anar abandonant i barrejant amb d'altres races.
Durant la dècada de 1970, però, una organització anomenada Laketània va agafar dos gossos que romanien amb un aspecte molt pur, un de Solsona i l'altre del Berguedà i van criar-los selectivament per a recuperar la raça. Tots els gossos de cria actuals porten gens d'aquests dos exemplars. El 1982es va crear el Club del Gos d'Atura Català, varen començar a proliferar diversos criadors i el 1984 es va redactar un nou estàndard que és el que segueix en curs.
Actualment el gos s'ha pogut estendre molt en comprovar-se que no només serveix per als ramats sinó també per a fer d'animal de companyia i se'n comptabilitzen més de 4.000 exemplars. Dades que són a la baixa ja que no entren en el recompte els exemplars que no són de cria especialitzada que encara hi ha en les masies ni les varietats de pèl curt i cerdana que s'escapen dels cànons actuals fixats pel club per a la raça. Per tot plegat actualment es considera que la raça ja està fora de perill.


CONCURS DE GOSSOS D'ATURA A TORROELLA DE MONTGRÍ:










continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada