dissabte, 29 d’octubre de 2011

Gateau Nantais

Ara que estem en temps de castanyes, moniatos i panellets, us proposo aquest Gateau Nantais, o el que es el mateix, Pastís de Nantes, original i típic d'aquesta ciutat , capital del país del Loira, i coneguda entre d'altres per ser on va néixer Jules Verne. aquest pastís te uns orígens que es remunten a 300 anys enrere. en fi, dit això us preguntareu que te que a veure amb la Castanyada. doncs que comparteix els dos ingredients principals dels panellets: sucre i ametlla molta. en qualsevol cas, es un pastís que fa tardor!

necessitarem:
  • 125gr mantega
  • 150gr de sucre
  • 120gr de sucre glaç
  • 125gr d'ametlla molta
  • 40gr de farina
  • 3 ous
  • 100ml de rom


barregem la mantega pomada amb el sucre enèrgicament fins que aquest es desfaci. 
i afegim la ametlla molta.
a part, batre els ous i afegir a la mescla anterior. treballar-ho tot.
finalment afegir la farina i 1/3 del rom.
posar en un motllo prèviament engrassat i enfornem uns 40', entre 170/180 graus

un cop s'hagi refredat, desemmotllem, i amb un pinzell, l'empapem una mica amb rom.
fem la glaça, barrejant el sucre glaç i la resta del rom.
distribuïm per sobre i ja el tenim..... (la cobertura de la glaça pot ser més o menys densa, com més us agradi. aquesta es més aviat lleugera)

i aquí el teniu. recorda de vista i gust a la Tarta de Santiago, pero és més fina, més francesa, per la mantega es clar.

que vagi de gust!









CONTINUARÀ...

dijous, 27 d’octubre de 2011

Es Busquen Muntanyes per pujar-les: El Cim del Canigó

En CH i jo ens em proposat pujar muntanyes. A destemps ja em pujat el Pedra. Ara, plegats, em fet el Cim del Canigó. I ens esperen més.... de muntanyes i d'altres! us informaré...
El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent, el Rosselló i el Vallespir.
El cim, la pica del Canigó, té 2.784 m. Malgrat la seva alçada moderada, fou considerada la muntanya més alta dels Pirineus per culpa del gran i brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, fent-la més impressionant que altres muntanyes més engorjades i situades entre valls ja més altes. La llegenda atribueix la seva primera ascensió al rei Pere el Gran, l'any 1285.


la Travessa la vem començar des del Refugi de Marialles, a  uns 1800m




Situat a prop de Prada, al límit de Taurinyà i de Vernet, domina tota la plana de la Tet i Perpinyà. És el darrer cim important del Pirineu a l'est. Assoleix els 2.784m malgrat ser a menys de 50 km de la mar, i per això és molt visible des de tot el Rosselló.


en Ch se m´avança....

les primeres neus ja están aquí



El cim del Canigó, termenal dels municipis de Castell, Taurinyà, Vallmanya i Vernet, al Conflent, es troba en mig d'una serralada de tres cims amb la Pica Joffre (2.362 m) al nord i el Puig dels Tres Vents (2.731 m) al sud.



el cim del Canigó




Una creu de forja corona el cim, erigida durant la Segona Guerra mundial pels escoltes de la tropa la Nostra Dama la Reial de Perpinyà (1923). Durant les ascensions fetes per grups catalanistes, és molt típic penjar-hi una senyera.





El Canigó és una muntanya que té un valor simbòlic important per als catalans. És amb la Renaixença, que revalora el català i funda el catalanisme o nacionalisme català, que passà a ser un dels més importants símbols nacionals. Els monestirs de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, al peu de la muntanya, es fundaren quan la Catalunya del Nord encara no havia passat a formar part de França; el primer alberga la tomba del comte català Guifré II de Cerdanya. El catalanisme situa al comtat de Rosselló l'origen de Catalunya com a nació. 

i a d'alt ja en som uns quants


Tot això fa que el Canigó simbolitzi el naixement de la nació i llengües catalanes i aquestes tesis també serveixen a la reivindicació de la catalanitat de la regió. Sens dubte el fet que calgui creuar una frontera política per arribar-hi remarca per als catalans del sud la pèrdua històrica de les comarques de la Catalunya del Nord.


i ja de baixada....



Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes (cignes) i les àligues.




Formen son càlzer (calze) escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós beire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.



paisatges que enamoren, La tardor s'ens mostra amb tots els colors



Les boscúries de pins són sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que cel davalla. 

Jacint Verdaguer, Canigó (poèma) (p. 27-28)




CONTINUARÀ...

diumenge, 16 d’octubre de 2011

Sushi o Sashimi? M'encanta Tokyo...

I el Sukiyaki, i el Sabu Sabu, i el Red Bean Cake, i el Tepanyaki, i la Tempura, i el Macha IceCream, i el Green tea, i el Shinkansen (tren bala), i el Mont Fuji...












CONTINUARÀ...