diumenge, 27 de novembre del 2011

Rostres: tots en tenim un

Extranya sensanció: un Diumenge a Barcelona. feia molts anys que no em trobava en uns situació així. que fer un diumenge al matí en una gran ciutat? dons anar a veure una exposició.
La WORLD PRESS PHOTO al CCCB es una bona excusa. el fotoperiodisme sempre tan explícit alhora de explicar fets a través de imatges, no deixa mai indiferent. a més ens mostra la història de les coses que pasen, grans o petites, molt sintetitzades en imatges impactants, entranyables, i a vegades, cruels...

World Press Photo de l'any 2010. Bibi Aisha, de 18 anys, va ser desfigurada com a càstig per fugir de casa del seu marit a la província de Oruzgan, al centre d'Afganistan.


els rostres de les persones sempre m'han fascinat i la meva ben intencionada però encara 'precaria' afició a la fotografía, em porta amb gran interès a intentar captar les mirades, gestos o expresions de la gent que es van creuant pel meu camí. la guanyadora del photopress, m'ha dut doncs, fins el extens arxiu que tinc i he seleccionat aquestes imatges del 2009, d'un viatge a Zanzibar, com a part del meu World Photo Press particular, que aniré d'esgranant mica en mica, cada vegada que tingui una bona excusa per fer-ho...







CONTINUARÀ....

dissabte, 26 de novembre del 2011

Montanyes amb nata

mica en mica, com qui no vol la cosa, l'hivern avança lentament. aquest any, molt lentament. però ja el tenim aquí... sembla que pel pont dels ponts, podrem ja gaudir de la tan esperada, per alguns més que per altres, catifa blanca. la imatge d'aquest matí dels Pirineus amb el Canigó emergent amb totes les puntes blanques, dónen fè de que serà aixi.... l'aire ja és nota més fresquet. al vespre, la temperatura baixa i baixa i el cafè i la cigarreta del matí tot respirant el nou dia requereix  ja d'un bon equipament com un jersei de llana.... la llar de foc ja està en marxa. gorres i bufandes ja pengen del penjadors. a punt de viatge, a un lloc que encara fa més fred que aquí, us deixo  dues imatges per il.lustrar-vos-ho...





CONTINUARÀ...

dissabte, 19 de novembre del 2011

Dos perles d'en Joan Maragall per una tarda de dissabte amb pluja!

LA FAGEDA D’EN JORDÀ

Saps on és la fageda d’en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!





LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.


CONTINUARÀ...


dimarts, 15 de novembre del 2011

Centres per vestir de Tardor la teva llar

Una passejada pel bosc, a falta de bolets comestibles, sempre et pot despertar l'instint més artístic, que tots, en més o menys intensitat, portem dins...






diumenge, 13 de novembre del 2011

Crema de Carbassa amb Gingebre i Mostassa

Seguim amb la Carbassa. Aquesta es una Crema que com a toc especial, està aromatitzada amb gingebre i mostassa. li dóna un gust més peculiar, més 'exòtic'. I a diferencia de les cremes de Carbassa, és més rica en aromes. A més , la Craime Fraiche li aporta aquesta densitat i cremositat que a mi tan m'agrada.
per fer-la, necessitarem:

  • 1kg aprox carbassa tallada a troços
  • 2 cebes
  • 2 dents alls
  • 1 litro brou verdures
  • 200gr Craime Fraiche (o nata líquida si no en trobeu, pero no es el mateix)
  • sal/pebre
  • gingebre en pols
  • 3 cullaradetes de mostassa


sofregim la ceba, l'all, i aromatitzem amb la gingebre (força, al gust)
afegir-hi la carbassa, i donar-hi unes voltes
cubrim amb el brou i deixem coure fins que la carbassa estigui cuita
triturem i sal pebrem
es el moment d'afegir la Craime Fraiche i la mostassa (aquesta última, de mica en mica i aneu probant-ho, no fos que us quedi massa forta per el vostre gust)
si voleu una crema més fina, la passeu pel xino.
i ja estar per emplatar. acompanyar amb uns crustonets de pa, ametlles fillades etc...






CONTINUARÀ...

dissabte, 12 de novembre del 2011

Cake de Carbassa

Per elaborar aquest Cake, necessitarem:

  • 125gr mantega
  • 120gr de sucre glaç
  • 2 ous
  • 1 cullaradeta de vainilla liquida
  • 160gr de farina
  • 1 sobre de llevat
  • 1 polsim de sal
  • 50gr d'ametlla molta
  • 300gr de polpa de carbassa
  • 100gr de sucre
  • 80gr d'ametlles filades
  • 30gr de nous


primerament preparem un almivar amb el sucre glaç i 100ml d'aigua, i  hi courem la carbassa tallada a daus uns deu minuts. colem i reservem.
batre la mantega pomada amb el sucre. afegir-hi el ous i ho treballem.
ficar-hi la vainilla, l'ametlla molta, la farina, el llevat i la sal.
un cop tot lligat, ficar-hi la meitat de les ametlles filades, les nous, la carbassa, i ho lliguem amb cuidado.
engreixar un motlle amb manetga, afegir-hi la massa, la resta de les ametlles filades per sobre, i coure al bany maria uns 50' a 180graus.




CONTINUARÀ...

LA CARBASSA

La Carbassa fa tardor. El seu color taronja fa tardor...Els plats que es fan amb Carbassa fan tardor. La cuina de la Carbassa es cuina de tardor. Com les castanyes i els boniatos. Com el Halloween. Com les fulles seques que van caien dels arbres. La tardor i la Carbassa són grans aliats...




Encara que hi ha fonts que afirmen que el seu origen és americà, sembla ser que la carbassa és una verdura originaria de Àsia Meridional. Molts autors antics citen la carbassa en els seus escrits i se sap que el seu cultiu ja es donava entre hebreus i egipcis.
En un principi la carbassa es cultivava per aprofitar-ne les llavors més que no pas per la seva carn. Però aquest costum va anar canviant i desapareixent a mesura que anaven sortint noves varietats amb molta més polpa i gust més afruitat.



El seu consum es va anar extenent, però no va ser fins al segle XV quan els espanyols van introduir la carbassa a Europa, on es va anar extenent en major mesura pels països amb clima més càlid.
A l’actualitat, la carbassa es cultiva en terrenys càlids i humits de tot el món.
Les principals varietats de carbassa són la d’estiu i la d’hivern.
Carbassa d’estiu: Varietat de pell clara i fina i llavors toves. Té un període de conservació curt. Dins aquesta varietat hi troben la bonetera (de color blanc, groc o verd), la carbassa espagueti (de color groc) i la carbassa rondín (de pell taronja i carn blanca).



Carbassa d’hivern: Varietat més dolça, però més seca que la d’estiu, amb menor contingut d’aigua i pell més gruixuda. Es conserva durant més temps que la d’estiu, gràcies a la gruixudaria de la seva pell. Dins aquest grup es troba la carbassa banana, la de cidra o zapallo (de polpa gelatinosa i un intens color groc) i la confitera o de cabell d’àngel (de forma i color variable), a partir de la qual s’obté el cabell d’àngel, molt utilitzat com a farciment en diversos productes de pastisseria.



La carbassa del peregrí o del vinater és una varietat amb forma d’ampolla estrangulada que un cop seca es pot utilitzar com a recipient.
També existeixen altres varietats de carbassa encara que menys conegudes, com són l’americana, la gruixuda de Paris, la plena de Nàpols, la Vermella de Etampes, la verda Espanyola, la botonera i la carbasseta de Brasil.
Gràcies a la gran varietat de carbasses que existeix, es troben disponibles al mercat tot l’any, segons es tracti de varietats d’estiu o d’hivern.



A l’hora de comprar una carbassa hem de tenir en compte si es tracta d’una varietat d’hivern o d’estiu. Si es vol comprar una carbassa d’estiu és preferible escollir-ne una de tamany mitjà, ja que les més grans tenen la carn més amarga. La carbassa ha d’estar tendra però ferma i ben desarrollada. Les més tendres són les que tenen la pell brillant, molt suau i no excessivament dura. D’altra banda, si la carbassa és molt pesada, sense brillantor i de pell dura o àspra, convé refusar-la. Això és un símptoma de que la carn és seca.
Si el que volem comprar és una carbassa d’hivern, els criteris de qualitat a seguir són diferents. S’aconsella escollir les carbasses ben madures i de pell gruixuda. A més, és preferible comprar les que siguin pesades en relació amb el seu tamany. De la mateixa manera, refusarem els exemplars que tinguin la pell suau, indicador que la verdura no està suficientment madura. 



Per lo general, tant si la carbassa és d’hivern com si és d’estiu, s’aconsella comprar les que tinguin la pell intacta i que siguin fermes. A més, és preferible que conservin la cua. Això evita que perdin humitat.
Les varietats d’hivern tenen una vida útil més llarga que les d’estiu, ja que tenen una proporció d’aigua menor. A més, la pell gruixuda els serveix de protecció. Aquest tipus de carbasses es poden conservar fins a sis mesos. Aixó doncs, les d’estiu es conserven molt menys. Contenen més aigua i la pell tant fina no els serveix de protecció. Envolicades en una bossa de plàstic perforada i guardades a la nevera poden conservar-se una setmana. Si s’escalden i es congelen, el període de conservació augmenta. És preferible congelar-les un cop escaldades, ja que sinó, si les congelem directament ens trobarem que quan les volguem descongelar la pèrdua d’aigua serà molt més important, i per tant, obtindrem una carbassa molt més seca i de consistència fibrosa. 
De la carbassa s’aprofita gairebé tot, la polpa, les llavors i també les flors. 
A més d’utilitzar-la com a aliment, és un element típic i indispensable a les nits de Halloween.


CONTINUARÀ...

dissabte, 5 de novembre del 2011

Pastís de Carn Farcit

la tardor cada cop més evidencia que ja està aquí. no para de ploure... malgrat el fred no ha arribat encara, un ja sent que anem cap els dies de més recolliment de l'any. i avui es un d'aquest dies. recollit estic a la cuina fent aquest pastís de carn farcit, de que? d'ou i de bolets.

necessitem:
  • 1kg de carn de vedella i porc
  • 2 ous
  • 3 ous durs
  • tires de beicon
  • un variat de bolets
  • ceba/all/sal/pebre


barregem la carn amb els 2 ous. sal/pebrem hi ho lliguem tot.
fem un saltejat de bolets amb la ceba i l'all. reservem
engreixem un motllo, i el forrem amb tires de beicon.
farcim amb la carn, incorporem els ous durs i repartim el saltejat de bolets. tapem amb la resta de carn, i amb les tires de beicon.


enfornem al bany maria a 180graus durant uns 45 minuts.
un cop fred. desmotllem


i ja el podem tallar. si disposseu d'un ganivet electric, millor, ja que evitareu que s'us desmanegui massa.






queda clar que el farciment admet qualsevol iniciativa propia alternativa que tingueu. 
amb imaginació, tot és possible....


CONTINUARÀ....