dilluns, 27 de febrer de 2012

Pastís de Carxofes


La Salud de sabadell, una bona i estimada amiga, m'ha passat aquesta recepte.
jo l'he fet a la meva manera ja que no tinc termomix (amb el teu permís Salut!). 
però ve a ser el mateix.....

necessitarem:


  • 400gr de carxofes trocejades
  • 2 cebes
  • 5 ous
  • 250gr de craime fraiche
  • 60 gr de parmesà ratllat
  • sal i pebre


courem les carxofes, i un cop fetes, les passem per la paella que agafin color. reservem.
les cebes trinxades, les passem per la paella fins que quedin transparents.
batem els ous, el parmesà i la craime fraiche. afegim les cebes. tot ben lligat.
engreixem un motllo. afegim les carxofes i per sobre la crema anterior.

enfornem 35/40' a 180 graus.






l'acompanyaré amb un variat d'enciams, i una mica de ceba torradeta per sobre 
(gracies Salut, no se si el teu té el mateix aspecte, però aquest està boníssim)...


CONTINUARÀ....

diumenge, 26 de febrer de 2012

Pastís de Poma i Ametlla


Aquesta Pastís em va cridar l'atenció per que es com una versió de la tarta de santiago, però amb poma. les consistències denses m'agraden molt. A més, porta molt poca farina i  és molt senzilla de realitzar. En un plis la tindreu feta!

ens fa falta: 


  • 3 pomes grosses
  • 100gr d'ametlla molta
  • 3 ous
  • 125gr de sucre
  • 50gr de farina
  • essencial de vainilla (un rajolí)
  • crocant d'ametlles per decorar (o el que tingueu a ma)


batre els ous amb el sucre
pelar les pomes. dues les ratllem, i l'altre la laminem per posar sobre el  pastís.
barregem la farina, l'ametlla en pols i la poma ratllada i la vainilla.
hi afegim la mescla d'ou i sucre, i ho lliguem tot amb una espàtula suaument.
engreixem un motllo, posem la massa i decorem amb les lamines de poma, i per sobre afegim el crocant d'ametlla, o ametlles filades, etc...
enfornem a 175 graus, durant 30/35'.....
et voilà!













CONTINUARÀ

dissabte, 25 de febrer de 2012

Gelat de Torró de Xixona

I cada any passa el mateix. acaben els Nadals, i allà estan, els Torrons. al final, jo no se si la gent en menja tants com perquè als supermercats hi hagin aquelles piles enormes, que sembla que s'hauran d'acabar mai! el que si se es que a mi cada any em sobren  i haig de 'reciclar-los' d'alguna manera. per mi, el que més joc dóna i el que més m'agrada és el de Xixona. tingueu o no geladora, aquest són els ingredients que necessitarem:

  • 1 rajola de turro de xixona d'uns 300gr esmicolada
  • 4 rovells d'ou
  • 100gr de sucre
  • 1/2 litre de llet
  • 200gr de nata per muntar
  • una mica d'esència de vainilla

fem com una crema posant la llet amb la vainilla al foc a que arrenqui el bull, i  a part els rovells i el sucre els treballem fins que la pasta  blanquegi i dobli el seu volum.
quant la llet comença a bullir, la traiem del foc i li afegim la pasta d'ou i sucre, poc a poc. 
ho tornem a posar al foc i quant torni a bullir, ho retirem novament, sense deixar de remenar una miqueta més. 
hi afegim el torro esmicolat, barregem  i deixem refredar la mescla.
mentre, muntem la nata, i finalment l'incorporem a la crema un cop freda.

ja ho tenim apunt  per ficar-ho dins la geladora!





i avui dissabte, he anat a la fleca de camallera. una fleca, ja us podeu imaginar,  on el rellotge i el calendari  ens van aturar fa molt de temps.  
Quin pa, quines olors!! has de fer cua, pq el pa surt al voltant de les 12...  però aquí tot si val... 
assaborir el pas del temps lentament, amb les coses que no han cambiat. 
anar a relentir, quant entre setmana anem a tota pastilla.

-Qui és l'ultim?
-Bon dia,  un xuscu i un de motllo, Sius Plau!.... Gracies!







CONTINUARÀ...

divendres, 24 de febrer de 2012

Un dia a la Cuina!



Avui divendres m'he agafat festa. si, un divendres de vacances per a mi solet. i que he fet? a part de gaudir d'un dia fantàstic, amb un sol espatarrant,  me l'he passat planificant els plats que faré aquest cap de setmana. tenia varies coses pendents: torrons sobrants del Nadal per fer  gelat, les restes d'un caldo per unes croquetes, la recepte que una amiga m'havia passat d'un pastís de carxofes, una versió de la crema de carbassa que havia llegit a un Hola, una nova tarta de poma amb reminisències a la trata de santiago....


tot d'amunt la taula, per on començo?


les receptes: 
una a una.... seguiu el seu rastre en el blog, anirant apareixent...




llibres, per donar-te un cop de ma si la memoria et falla. 
llibres per descobrir noves propostes.
llibres i res més....



el rellotge que et marca el tempo que la cuina i el bon cuinar necessita.... 
mai massa ràpid, mai massa lent...



m'envolto del sabor de les coses d'abans. 
diguem-ne retro o vintage, tan se val...  m'agrada!




una cuina sensa colors, sensa olors, no és una cuina...



les coses boniques sempre ajuden a estimular-te....




i una finestra i un paisatge per inspirar-te!!!!

el dia perfecte!




CONTINUARÀ.....



diumenge, 5 de febrer de 2012

CARROT CAKE, o com fer-se l'anglès!

Realment no m'enrecordo si l'havia fet alguna vegada. Menjar-lo, moltes. No, moltíssimes, però fer-lo...? en qualsevol cas crec que he superat l'encàrrec. segons llegeixo, el Carrot Cake, o pastís de pastanaga,  és el pastís més típic del Regne Unit. La seva popularitat es remonta a la edad mitja, quan disposar de sucre era un luxe, i la gent utilitzava la pastanaga per endolcir els pastissos, ja que és una de les hortalisses amb major concentració de sucre.
Però l'esclat definitiu del Carrot Cake va tenir lloc a la segona guerra mundial. En aquella època, al Regne Unit estaven racionats pràcticament tots els productes alimentaris , però no la pastanaga, de manera que en la majoria de les cases britàniques, en l'època de més privacions alimentàries, sempre hi havia un pastís de pastanaga per "matar el cuc". Avui en dia, és difícil trobar un restaurant, un pub o una cafetería anglesos on el Carrot Cake no sigui el rei de la carta de postres.I de rebot, s'ha fet el rei també a la resta del món anglosaxó. als Estats Units, no hi ha cafeteria o restaurant que no te'l trobis. això si, a diferència del que he fet jo, normalment triplíquen el volum, són enormes! dit això, paso a explicar la recepte. 

Ingredients:

Per la massa del pastís:
  • ·       2 ous
  • ·       150 ml. d'oli de gira-sol
  • ·       150 grs. de sucre morè
  • ·       200 grs. de pastanaga 
  • ·       200 grs. de farina de força
  • ·       1 i 1/2 cullereta de bicarbonat
  • ·       3 culleretes de canyella mòlta
  • ·       50 grs. de nous
  • ·       Ratlladura d'una taronja
  • ·       Un pols de nou moscada

Per el frossting (cobertura):
  • ·       100 grs. de formatge d'untar (Philadelphia)
  • ·       50 grs. de mantega a temperatura ambient
  • ·       50 grs. de sucre glass





Pre-escalfar el forn a 175º
Pelar i ratllar les pastanagues i reservar-les.
Batre uns minuts els ous, el sucre morè i l'oli de gira-sol.
Tamissar juntament la farina, el bicarbonat, la nou moscada i la canyella i afegir-ho a la barreja anterior.
Posar-hi també la ratlladura de taronja, les pastanagues ratllades, i les nous picades grollerament.
Barrejar-ho bé tot plegat, i posar en un motlle prèviament untat amb oli i enfarinat.
Posar al forn durant 5 minuts, passats els quals s'ha d'abaixar la temperatura a 160º i deixar-l'hi uns 35' (segons la recepte, en el meu 25'). Això depèn del forn i del motllo. Però heu de tenir en compte que aquest pastís sempre té una textura húmida per dins, si es reseca y queda com una coca com per sucar al llet, llavors no és el mateix. Millor pecar de poc que de massa.Per saber si està cuit, com sempre, clavar un escuradents al mig del pastís, i si surt, en aquest cas, una miqueta húmid, ja està fet.

La cobertura (frossting) es fa simplement barrejant els 3 ingredients que la formen, i s'ha d'escampar damunt el pastís quan aquest ja sigui fred.





bé, doncs ara que jo ja l'he provat,  crec que li falta potenciar el gust de les espècies, així que pel pròxim seré més generós amb elles. es a dir, afagiré una cullaradeta més de canyella, o 2, i també més nou moscada i una mica més de pell de taronja.  




CONTINUARÀ...

dissabte, 4 de febrer de 2012

i Quina raó té la xiqueta!!!!

sensa comentaris. la meva mare m'ha passat aquest video, i no puc fer més que penjar-lo perquè tots pogueu escoltar a aquesta noia, Monica Oltra de Compromis, posant de cap per avall als politics valencians i trencant el 'guantànamo' informatiu que tenen a la Comunitat Valenciana. per cert, per variar, video censurat pel Canal 9, estrany oi?
com diu ella en un moment esplèndid: de que els ha servit tant col.legi privat i tants missals.... no te desperdici.....






CONTINUARÀ...

dimecres, 1 de febrer de 2012

d'un temps, d'un país... La Cerdanya i Pilar Prim

La Fonda centenària. protagonista de novel.les, contes i relats.
La Cerdanya, històries e imatges que em transporten a  la meva  adolescència:  l'imaginari de Pilar Prim, aquí, hi és més present que mai.

bellver de Cerdanya, Fonda Bianya

"La primera cosa que buscà en Deberga en entrar al moll de l'Estació del Nord fou un compartiment ben buit; i ja desesperava de trobar-lo, i a punt estava d'encabir-se, tot enutjat, en un dels que menys gent contenien, quan, fent-li notr el seu criat que el conductor retirava la placa d'un reservat de senyores, va córrer a ficar-s'hi. Era a mig juliol, al bo de l'escampada estiuenca dels barcelonins. El tren anava farcit de passatgers. Trobar un compartiment buit on poder-se ajeure era treure la rifa. En Deberga, doncs, va córrer a aprofitar-se de la sort triant el racó esquerre d'allà al fons, que era el cantó més fresc. Tot satisfet de la troballa, posà al filat el sac de mà que duia, s'endossà el guardapols, encengué una cigarreta, s'estengué al divan d'utrecht vermell, i obrí un diari per fer-se millor la non-non. Però tot d'una... rac!... obren la portella, i (oh goig sense alegria!) de primer un criat carregat de saquets de mà, rotllos d'abrics, i paraigües; després una cambrereta vistosa, amb un gran munt de capses rodones i altres andròmines que no la deixaven passar per la portella; després un noi d'uns deu anys, magret i esblanqueït, amb una cabellera que se'l menjava de viu en viu i una gran pallola a mig cap; després una senyoreta casadora, un xic anglesada; després una altra de més alta i feta, casada pel que semblava, de posat arrogant i airosa; després... (ah! gràcies a Déu)... es tancà la portella, i les senyores i el nen, sense ni haver mirat en Deberga, van abocar-se a la finestra i es van quedar enraonant amb una colla de senyors i de criats plantats a baix al moll, mentre, a dalt, criat i cambrera es veien amb feines per a encabir en els prestatges tot l'embalum de fato que havien pujat."

(Fragment inicial de Pilar Prim, p.7)





"Mig tremolós encara de la insòlita emoció que acabava de rebre, anant-se'n cap a casa, en Deberga es preguntava si devia estar-se enamorant de la Pilar, d'una dona més gran que ell.
«Aquesta sí que fóra bona! ¡Quin ridícul, quina brometa no en farien, els seus companys! Ell, que devia a la filla l'únic moment d'il·lusió pura que havia tingut a la vida per una donsa, ¿s'enamoraria ara de la mare? Quin absurd! ¡quin capgirell més estrany! Ni ell mateix no s'ho explicaria. Oh! no, no! això no podia ésser! ¡Quina aberració més gran!...»

(Del llibre Pilar Prim, p. 142)



'Estimo aquesta gran senyera amb tota la meva força,
i la barrejo amb la meva sang, per sempre...'



carrers empedrats, mil històries, mil llegendes...



la fonda, i al fons, La Masella

Fonda Bianya, imatges d'un passat  en blanc i negre, en un present que un diria que no ha cambiat  massa de tonalitat....





sentiu les rialles i murmuris de les famílies burgeses de la Barcelona de principis de segle m'entres sopant a la Fonda? 
les dones totes cofades amb els seus barrets llampants, i els marits, amb  bigotis prominents mentre diari en ma, repassa'n les noticies que esdevenen a la capital... ara que són lluny, i políticament tot està convuls, s'ha d'estar atent a tot el que pugui passar.




CONTINUARÀ...