dimecres, 29 de desembre de 2010

Pastís de Xocolata blanca i Fruits vermells

Aquesta recepte l'he tret de la revista CUINA que es publica mensualment, la coneixeu? sóc subscriptor des de fa un munt d'anys. us la recomano fervorosament! doncs bé a més a més, es d'en  Jordi Roca, del  Celler de Can Roca. Que més es pot demanar? bé, que jo he fet la meva versió, i és aquesta:

pel pastís:

  • 100gr de mantega
  • 250gr de xocolata blanca
  • 200gr de clara d'ou
  • 50gr de sucre
  • 100gr de rovell d'ou
a més:

  • fruits vermells variats
  • sucre glaç
i per la crema pastissera (aquesta part és el que jo he afegit):

  • rovell d'ou
  • llet
  • sucre


pel pastís, es desfà la mantega amb la xocolata. afegim els rovells d'ou, remenem que quedi una crema i reservem

muntem les clares a punt de neu ferm amb el sucre.

ho afegim a la barreja anterior amb cura que quedi esponjos.

omplim uns motllos com de cassoleta, previament pintats amb mantega i encamisats amb farina.

enfornem uns 15 minuts a 180 graus. quedaran amb una textura com de biscuit tou.


per una altre cantó fem una crema pastissera clàssica amb la llet, sucre i rovells d'ou. que quedi espessa. deixem atemperar.


un cop ho tenim  a punt, montem els pastissets.
possem una capa de crema damunt de cadascun, amb una manega pastissera si en teniu. hi afegim els fruits vermells, i ho empolsinem amb el sucre glaç (jo tambe hi he tirat ametlles filades pel damunt)
tot plegat, una delícia....









CONTINUARÀ...





dimarts, 28 de desembre de 2010

Ànec adobat i cuit amb taronja

Aquesta es una variant del famós 'Ànec a la taronja' o 'Pato a la Naranja'. Aquesta recepte  va aparèixer un cop a El Periódico, i com no, vaig retellar i guardar. segons posa, és una recomenació d'Aviram Loli, del mercat de Felip II.

Ingredients (per a 4, encara que el que jo vaig fer que veureu a les fotos es multiplicat per 3):
  • 1 ànec tallat a vuitens
  • 7 taronges
  • 3 cebes grans
  • 2 fulles de llorer
  • 1 got de conyac
  • 3 tomàquets
  • sal
  • pebre
  • oli

          per decorar:
  • 2 taronges
  • 1 taronja comfitada


primer de tot adobem durant 24h, l'ànec amb el suc de les 7 taronges
un cop adobat, escorrem i reservem el suc.



tallem la ceba i ratllem el tomàquet



en una cassola, rostim els troços d'ànec amb les fulles de llorer. un cop rossos afegim la ceba i el tomàquet. ho deixem fer xup-xup una estona



afegim el conyac i el suc de taronja de la maceració. ho deixem coure 1 hora. 



veureu com  la ceba queda confitada amb la dolçor del suc de les taronges



s'acompanya de troços de taronja natural i de taronja confitada. tot plegat, boníssim!






CONTINUARÀ...

Capó de Nadal

Com no, en aquestes dates tan senyalades, un Capó o pollastre farcit, sempre s'escau. n'hi han mil maneres, aquesta ne's una. 'Oido cocina'!

Necessitarem:
  • 1 capó (aquest d'uns 4/5kg)


pel farcit:
  • 1/4 prunes seques sense os
  • 1/4 de panses
  • 1/4 orellanes
  • 1 tòfona
  • 1/4 salsitxes
  • 100 gr pinyons
  • llard
  • oli
  • sal
  • pebre
  • conyac



posem a macerar amb el conyac els fruits secs unes 4 hores


fregim amb llard les salsitxes a trocets, hi afegim els fruits secs escorreguts (reservant el conyac) i els pinyons i la tòfona tallada. saleu i pebreu al gust i deixeu coure uns 20 minuts a foc lent.


un cop el capó es ben net,  el salem i pebrem i l'untem amb llard per dins i fora.
farcir-lo pels forats de darrere i el pap, que quedi ben ple.
cosir-lo i lligueu les cuixes i les ales perquè no perdi la forma.

poseu-lo en una cassola pel forn amb una mica d'oli i ruixeu-lo amb el conyac de la maceració. jo he utilitzat una cocotte:


'Una cocotte es una olla o marmita cuyo uso es el que ya conocemos, cocer, guisar, estofar… y también puede meterse en el horno. Este recipiente de cocción se ha hecho desde sus inicios de barro, posteriormente barnizado, o de porcelana con sus dos asas laterales (aptas para el horno). Pero actualmente es más habitual encontrar preciosas cocottes en hierro fundido, en ambos casos la difusión del calor es homogénea.
La cocotte permite cocinar los alimentos en su propio jugo, no es necesario añadir mucho líquido para la cocciónporque al cerrar con la tapa se condensa el vapor, es ideal para cocciones prolongadas a baja temperatura. Aunque este tipo de cocción también lo llevamos a cabo con nuestra batería de cocina de inox'




l'enfornem a 180 graus. durant unes 3 hores. anem ruixant amb el suc que va deixant de tant en tant. amb la cocotte, queda cruixent per fòra i tendre per dins. es increible lo bé que va!









Bon profit!


CONTINUARÀ...

dilluns, 20 de desembre de 2010

El Profeta, de Khalil Gibran


avuí voldría recomenar la lectura d'aquest poeta i concretament, la d'aquesta obra: El profeta de Khalil Gibran. relats curts, que malgrat ser escrits fa mes de 100 anys, són tan vigents i actuals...
un llibre de capçalera que dóna molt de si.
Viquipèdia:
Khalil Gibran o Gibran Khalil Gibran (en àrab جبران خليل جبران) figura entre els poetes i pintors procedents de l'Orient Pròxim, sobretot gràcies al seu recull: El Profeta . Nascut al Líban (1883 a Bsharra) i mort el 1931 a Nova York, va viure a Europa i sobretot als Estats Units on ha passat la major part de la seva vida. Cristià catòlic de ritus maronita, la seva Església jutjarà heretge el seu tercer llibre, Esperits rebels (la crida del profeta) que serà cremat en plaça pública pel poder otomà el 1908. Se l'ha comparat sovint a William Blake.,[1] i és anomenat per l'escriptor Alexandre Najjar el «Victor Hugolibanès».

El Profeta

Escrita en anglès, El Profeta és una obra poètica feta d'aforismes i de paràboles, lliurats per un profeta a l’exili a punt de marxar. A les grans preguntes de la vida, aquest lliura al poble que l'ha acollit durant dotze anys respostes senzilles i penetrants. S’aborden temes universals, però el fil conductor continua sent l'amor. Així parla sobre el matrimoni:
«Ompliu cadascun la copa de l'altre, però no bebeu a la mateixa copa. »
De vegades El Profeta és llegit en casaments, especialment als Estats Units. Al costat de les grans preguntes de la vida pràctica, com el matrimoni o els fills, el lector descobreix el coneixement d’un mateix i de la religió, concebuda aquí com a universal. Així, el que fa l'èxit del Profeta és el seu universalisme, apte per fer-ne el llibre de capçalera de tothom, portant grans valors com la llibertat, l'amor, el respecte de l'altre. En això, el Profeta és un escrit totalment humanista.



Deixeu-me doncs que us  transcrivi un dels relats, el que parla de la Parella (llegiu-lo amb cura, sigueu savis i teniu-lo en compte si cal)


Entonces, Almitra habló otra vez:
¿que nos diréis sobre la Pareja, Maestro?
Y ésta fué su respuesta:
Nacísteis juntos y juntos permaneceréis para siempre.
Estaréis juntos cuando las blancas alas de la muerte esparzan vuestros días.
Y también en la memoria silenciosa de Diós estaréis juntos.
pero dejad que crezcan espacios en vuestra cercanía.
y dejad que los vientos del cielo libren sus danzas entre vosotros.
Amaos con devoción, pero no hagáis del amor una atadura.
haced del amor un mar móvil entre las orillas de vuestras almas.
Llenaos el uno al otro vuestras copas, pero no bebáis de la misma.
Compartid vuestro pan, pero no comáis del mismo trozo.
Cantad y bailad juntos y estad alegres, pero que cada uno de vosotros sea independiente.
Las cuerdas de un laúd están separadas aunque vibren con la misma música e intensidad.
Dad vuestro corazón, pero no para que vuestro compañero se adueñe de él.
Porque sólo la mano de la Vida puede contener los corazones.
Y permaneced unidos, pero no demasiado juntos.
Porque los pilares sostienen el templo, pero están separados.
Y ni el roble crece bajo la sombra del ciprés, ni el ciprés bajo la del roble.







CONTINUARÀ....

diumenge, 19 de desembre de 2010

Arròs de Pals (o com fer un mar-i-muntanya)

Com que ahir vaig tenir uns convidats molt entranyables per dinar, vaig voler delectar-los amb una de les receptes que faig, i que val a dir, sempre em queda molt bé i no em falla mai: Arròs a la cassola de pals.
es un recepta que es fa d'una manera molt mecànica, senzilla, i que només cal estar atent als temps de cocció de cada cosa. no fa falta dir que es una de les moltes variants que hi han sobre la temàtica Mar-i-Muntanya que tant s'estila per aquestes terres empordaneses i de la Costa brava.

segons la Viquipèdia:

Mar i muntanya és un plat típic de les terres de la Costa Brava que, com son nom indica, combina elements típics de la cuina de muntanya amb els propis de la de zones costaneres.

Si bé la seva composició no és fixa, els principals comuns denominadors són el pollastreescamarlans o llagostins, tomàquet, ceba, vi o moscatell i all. Altres ingredients comuns són la carn de conill i porcsípiesmusclos, diferents classes de peix, cargolsametlles i d'altres espècies i ingredients, que solen quedar a la imaginació del cuiner.




anem doncs per parts.
 Ingredients:
(Per a 4 persones)
  • 400gr d'arròs (si pot ser de Pals millor)
  • 3 grans d'all
  • 2 cebes grans
  • 3/4 tomàquets madurs
  • carxofes o pèsols (o les dues coses)
  • salsitxes
  • pollastre a vuitens
  • gambes (i o escamarlans)
  • sípia (també si poden posar cloïsses)
  • 1 litre i mig de fumet de peix(el podeu fer o comprar fet)
  • sal, oli, pebre.....






abans de començar l'explicació una suggerència.
com que sempre utilitzo fumet comprat, aquest ja dur el punt de sal, per això durant la cocció d'aquesta recepta, no afegeixo sal. només si cap al final un cop ja afegit el fumet i ja fa estona que està fent el xup-xup, ho noto insípid, llavors n'hi afegeixo, i moltes vegades no fa ni falta. una recepta aixi, seria molt fàcil que quedés salada. així que al tanto!
I com altres vegades us he comentat, no hi ha rès com tenir imaginació a la cuina, aixi que podeu anar variant de ingredients i possar-hi  bolets, enlloc de carxofes, o conill enlloc de pollastre, etc...




agafem un cassola, posem un rajolí d'oli i passem les gambes fins que estiguin daurades. reservem





en el mateix oli, rostim uns minuts la carn i les salsitxes tallades a daus, fins que agafin color. reservem





matxuquem els alls, els afegim a la cassola juntament amb la ceba i el tomàquet ratllat. deixem que es faci i tot agafi color. (picada, en aquest cas només d'all + sofregit, elements bàsics de la cuina catalana i dels mar-i-muntanya)





passat uns 10 minuts, afegim la sípia a daus, i posem una mica del fumet, tapem la cassola i ho deixem coure uns 20 minuts a foc lent fins que la sípia estigui al seu punt.





cuita ja la sípia, i afegim les carns, les verdures que vulguem posar-hi, pèsols, carxofes, etc., i l'arròs. ho remenem bé primer tot.




varis comentaris a partir d'aquí:
-enlloc d'afegir el fumet tot de cop i que vagi coent, jo l'afegeixo de mica en mica, es a dir, tinc en un cassó al costat el fumet calent i vaig tirant a l'arròs el líquid que aquest em va demanant, una mica com si d'un rissotto es tractes.  tiro fumet, remeno i quant l'arròs ja l'absorbit, en tiro més, i aixi fins el final, que sol ser uns 20 minuts.
abans però, a mitja cocció, hi haurem afegit les gambes a tot plegat (i les cloïsses si en voleu posar)
i si feu curts de fumet, sempre hi podeu afegir aigua mineral per acabar la cocció.


i pasats els 20 minuts, tanqueu foc, tapeu i deixeu reposar uns 5 minuts abans de servir.




i ja podem menjar..... Bon Profit!







CONTINUARÀ....

diumenge, 12 de desembre de 2010

Agost, de Tracy Letts

Avuí no puc més que recomenar fervorosament que si podeu, aneu a veure aquesta obra que es representa al TNC fins el 21 de gener (crec)
no es que valgui molt la pena, es que, utilitzant un vocabulari propi del món de la moda,  és el Must Have de la temporada. 
imprescindible! 
comença a les 20h, acaba a les 24h. Feia molt de temps que 4 hores no s'em feien tant intenses, vibrants, emocionants... 
Interpretacions sublims (espectaculars la Lizaran i la Vilarasau, premis Max ja!), decorats impactants... quina energía desprèn tota l'obra, que et manté en tensió des del minut 1 fins el 240. simplement brutal!

I per anar fent boca, aqui teniu unes quantes resenyes:

Una comèdia àcida i punyent sobre la família en el segle XXI

Agost, de Tracy Letts (Tulsa, Oklahoma, 1965) arriba al TNC després d’haver obtingut un dels èxits més rotunds de l’escena de Broadway en aquests últims anys. Amb aquesta peça, Letts va assolir el Tony a la millor peça teatral i el prestigiós Premi Pulitzer l’any 2008.

Per abordar els conflictes, les tensions, les disfuncions i els fantasmes d’una família actual de l’Amèrica profunda, Letts fica en una coctelera i hi barreja sàviament els ingredients més diversos de la tradició dramàtica nord-americana i occidental: combina l’amargor espessa d’un Eugene O’Neill amb l’humor més efervescent de la comèdia popular anglosaxona, i a estones fins i tot és com si Eduardo De Filippo s’hagués reencarnat en un dramaturg nord-americà del segle XXI.

La desaparició del pare en circumstàncies misterioses obliga els membres d’una família a retrobar-se a la casa paterna, a Oklahoma. Aquesta excepcionalitat desencadena un seguit de situacions que oscil·len constantment entre la farsa i el drama, puntejades per uns diàlegs d’un enginy i una energia tan intensos com la xafogor d’agost. Letts retrata tres generacions d’una família del midwest americà, personatges alhora singulars i propers, sota la influència de Violet, la matriarca, una dona tan delirant com políticament incorrecta.



















La Familia Weston:




Agost,  ens parla de la força que té la veritat per sortir a la llum, i el dolor que
inflingeix en les persones quan aquesta veritat ha estat llargament segrestada i
finalment emergeix amb tota la violència de les revelacions. Aquí, el detonant
és la desaparició i posterior suïcidi del patriarca, el vell Beverly, alcohòlic
irrecuperable, que tolera l’addicció a les pastilles de la seva dona a canvi que el
deixi beure. El buit que deixa obliga les seves tres filles (Barbara, Karen i Ivy) a
reunir-se i afrontar una realitat familiar de la qual totes havien fugit.

A Agost, el suïcidi és el fet que desencadenarà l’acció dramàtica i que forçarà la veritat oculta 
a emergira la llum. El suïcidi no és aquí el tràgic desenllaç sinó la premissa. No tant el
resultat com el detonant de l’acció. O dit d’una altra manera, tota l’acció de
l’obra es construeix sobre la necessitat d’explicar el gest enigmàtic del patriarca
que es fa fonedís i provoca la reunió de les seves tres filles a la casa paterna.

El repte de Tracy Letts, doncs, ha estat descriure una realitat familiar prou
opressiva i malaltissa per fer comprensible l’acte de Beverly. Letts se centra en
les impostures d’una família que no ha afrontat des de fa anys les desavinences
i les escletxes que els separen. Al centre d’aquesta família, reconcentrant la
malignitat i expulsant-la sobre tothom, hi ha la figura de Violet, la mare, que
pren calmants per crear-se una realitat alternativa.

Per a Violet, que de petita va patir la pobresa,
l’abandó i abusos de tota mena, la voluntat de supervivència és indestriable de
la seva necessitat de lluitar i de ferir els altres». En una de les escenes més
virulents de l’obra, Violet s’encara amb les seves filles i els canta la cartilla de
greuges. Quan una de les filles fa el ploramiques, lamentant-se per la trista
infància que han viscut, Violet li recorda que el seu pare Beverly i ella van tenir
una infantesa infinitament més dura, ell vivint dins un cotxe en plena
Depressió americana:

VIOLET: A dins d’un cotxe; un Pontiac sedan. Amb el seu pare i la seva mare, en
un collons de cotxe! ¿I ara què més m’has d’explicar, de la teva infància
desgraciada? Això és la mare dels ous: que les vam passar molt putes i
després vam prosperar; massa i tot. I tots els sacrificis que vam fer, vam
fer-los per vosaltres. El vostre pare i jo vam ser els primers de les nostres
famílies que vam fer estudis secundaris, i ell va arribar a ser un poeta
premiat. Vosaltres vau anar a la universitat, cosa que ja vau donar per
descomptada, és clar… i ¿on heu arribat? (Assenyala KAREN amb el dit)
¿Què fas, tu? (Assenyala IVY amb el dit) ¿I tu què? (Assenyala BARBARA amb
el dit) ¿I tu, qui ets? Hòstia… si us hi haguéssiu esforçat tant com
nosaltres, seríeu presidentes dels Estats Units. No heu tingut mai
problemes de veritat, i per això us els heu hagut de crear vosaltres, els
problemes.


Continuarà...