dimarts, 25 de gener de 2011

Into the Wild (la història d'en Christopher McCandless, un somiador)




                                                    


Caminar, somiar, caminar, descobrir, caminar, arribar allà on l'alè et porta... caminar, sempre caminar, amb un objectiu, trobar la felicitat individual? trobar el teu paradís personal? trobar les teves arrels?.... Caminar fins a l'infinit, encara que quant hi hagis arribat, t'en adonis que la felicitat tan anhelada no es tal si no es compartida. Això es el que, el protagonista d'aquesta inesperada meravellosa història basada en fets reals, en Christopher McCandless, auto-batejat Alex Supertramp, acaba descobrint, encara que per llavors, ja serà massa tard.
Trista i melancòlica epopeia d'Alexandre Supertramp (alex rodamón), plasmada amb una delicadesa i una plasticitat abrumadora per Sean Penn, en el seu quart film com a director. Una cant a l'esperit de superació de les persones. Un cant al retrobament del home amb la natura. Un cant, en definitiva, a la Llibertat.
Així es com jo vaig viure, diumenge a la tarda, la pel·lícula de tv3. Induït per tot el que se'm mostrava davant, durant 2h 30', diàlegs, fotografia, banda sonora, tot, tot em va captivar d'una manera que feia temps no experimentava.
Com se'm va passar per alt en el seu moment? Estrenada al 2008, i amb un parell de nominacions, menors, als Oscars, i ni idea de que existís.
I Perquè ràpidament em vaig sentir d'alguna manera identificat i atret amb el personatge i la història? No se com explicar-ho. Se que la postura d'ell envers la vida es mostra d'una manera massa radical. Mai res es blanc o negre, per això existeixen els grisos. I sí, ell, només te una veritat, la seva. I tots sabem que postures així solen ser portadores de grans conflictes mundials. Però baixant al nivell del individu i la seva particular vida viscuda fins aleshores, trobem un noi sensible, intel·ligent, que defuig del món capitalista/materialista que ha vist i ha mamat des que era petit, tan per l'entorn social com familiar. Un noi que es revela  i decideix, un dia, deixar-ho tot enrere, i començar una nova vida, només amb el que ell pugui aconseguir per si mateix. Dues mans, dues cames i una motxila. Res més. I així Comença un periple que el portarà rodant pels Estats Units, on anirà acumulant experiències, vivències i coneixences, de les quals anirà aprenent, fins arribar al seu objectiu, experimentar que se sent al viure, tot sol, amb, i de la Natura. Trobar l'esència del esser humà en el seu més primitiu estat:

Camina dos años por la tierra. Sin teléfono, sin piscina, sin mascotas, sin cigarrillos. Libertad absoluta. Un extremista. Un viajero de lo estético cuyo hogar es el camino. Y ahora después de dos años de caminata, llega la aventura final y más grande. La batalla culminante para matar al falso ser interno y concluir victorioso la revolución espiritual. Sin estar ya más envenenado por la civilización, el huye, y camina solo por la tierra para perderse en la naturaleza.

 
A través del seus pensaments i escrits que s'acumulen al llarg de tota la pel·lícula, vas entenen el perquè del seu objectiu, de la seva obsessió per arribar allà on desitja:

¨Lo importante en la vida no es ser fuerte, si no... sentirse fuerte... hallarte por lo menos una vez en el estado primitivo del ser humano, enfrentarte a la piedra ciega y sorda, sin que nadie te ayude, solo la cabeza y las manos¨

 
Crec que malgrat l'evidència del trist final, ell només vol viure una experiència, coma repte,  per explicar-la. Només això.
Una experiència que malgrat les circumstàncies finals, ell viu amb un agraïment i devoció absoluta, per la oportunitat que ha tingut de haver-la viscut.
Un idealista? Un sonmiador? Un irresponsable, també? Tot si val. Tot el defineix, però també tot això el fa heroic als meus ulls.
Un personatge obert, extrovertit malgrat pugui semblar tot el contrari, i que s'empapa de tot el que veu, viu i sent. Amb molta empatia per conèixer gent. Un noi que connecta malgrat la seva radical postura en front la vida.
Memorables son els 15 minuts amb l'ancià Ron. Com dos éssers sols es poden arribar a estimar, només pel fet de trobar-se en un moment determinat de les seves solitàries vides. Com s'escolta l’Alex al Ron i com el Ron l'arriba a veure com al fill perdut (junt amb la dona)  fa tans i tans anys en un tràgic accident:
Quant amb ulls plorosos, es despedeixen abans que l'alex s'endinsi definitivament cap a les entranyes d'Alaska a viure la seva experiència, el Ron li proposa que si  vol, el podria adoptar, així es tindrien l'un a l'altre, i l'Alex li diu, que ja ho parlaran a la tornada. Però a través dels ulls d'en Ron, intuim que ja no el tornarà a veure. Quina escena!  Quina tendresa!
La pel·lícula se'ns mostra amb flashbacks i flashfowards. Anem endavant i endarrere amb el temps creant un trenca-closques on mica en mica  va encaixant tot.
Es una road-movie que ens descobreix paratges majestuosos, gents entranyables, tot a través dels ulls i el cor del protagonista.
Aquesta es doncs, la història d'en Chistopher, un sonmiador, amb 3 autors de capçalera indispensables  que l'acompanyen en tot el viatge: Jack London, Tolstoí y Thoreau. S'enten oi?
Amb uns secundaris de luxe, William Hurt, Marcia Gay Harden, Vincent Vaughn, Hal Hollbrook (com l'ancià),  per cert guanyador del Oscar  al millor actor secundari per aquests 15 minuts de gloria, Catherine Kinner, Kristin Stewart entre d'altres i magistralment protagonitzada com a Christopher, per un desconegut, per mi, Emile Hirsch, que fa una actuació tan creïble, que es impossible no sentir-te i/o voler ser l’Alex Supertramp per moments.
En definitiva, si no veu tenir la sort d'estar diumenge a la tarda a casa veient tv3, i no veu superar el mur psicològic de les 2h i mitja, aneu corrents al videoclub!
Naturalistes, ànimes lliures, viatgers d'aquí i d'allà, motxilaíres.... Aquesta pel·lícula s'ha de veure!
Menció apart,  la banda sonora de Eddie Vedder. Indispensable durant tot el film, on aconsegueix moments d’un climax màgic impressionant!

us adelanto uns fotogrames del film...:


Aquestes imatges són del Christopher McCandless de veritat. són unes self-portraits que van trobar uns caçadors a la Caravana dels sonmis dins d'un carret per revel.lar. Se'ns mostra un Christopher  somrient, malgrat les penuries per les que estava passant, perquè era allà on ell volia estar: EN LA NATURA...(into the wild)



                                               Aquí teniu el Thrailer de la pel.lícula...:





i us deixo 2 dels temes d'en Vedder, Society, i Long nights . estan subtitulats al español i reflecteixen el TOT d'en Christopher. escoltan-les, podreu entendre millor l'esència de la pel-lícula i del protagonista. són senzillament, extraordinàries:


SOCIETY

LONG NIGHTS



Per últim un petit fragment de l'esplèndida banda sonora. la música es tan important en la història, en el ritme de la pel.lícula, que no es poden deslligar. la musica inspira, com inspiren els personatges que apareixen. escolteu...:




Aquest ha estat el meu personal tribut a una història, a un personatge, que m'han captivat.
Fins sempre  Christopher! (Alex Supertramp)


CONTINUARÀ...

3 comentaris:

  1. Aquesta pel·lícula és impressionant. Quan l'acabes de veure se't plantegen moltes preguntes com què és la llibertat? què necessitem per ser lliures? Què busquem a la vida? però segurament tots arribarem a la mateixa conclusió que el que busca tot ésser humà probablement serà la felicitat. Crec que el més important és saber triar el camí per assolir-la. I...què es necessita per ser feliç? El protagonista lluita, s'esforça per respondre aquesta pregunta...INTO THE WILD gran pel·lícula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He escrit el comentari anterior però m'he deixat de fer la pregunta... el llibre corresponent a la pel·lícula està bé? Em dic Oriol Solé i la veritat és que miro aquest blog sovint per la fotos, molt bones..ja aniré mirant-lo sovint per si rebo la resposta. Gràcies

      Elimina
    2. Hola oriol, sento el retard just m'acabo de donar compte del teu comentari. Doncs el llibre no l'he llegit. El tinc pendent per algun raco de casa.... Celebro q t'arribes tant la pel.licula com a mi. Si m'el llegeixo, et fare esmena....
      Salutacions.....

      Elimina