dissabte, 12 de novembre de 2011

LA CARBASSA

La Carbassa fa tardor. El seu color taronja fa tardor...Els plats que es fan amb Carbassa fan tardor. La cuina de la Carbassa es cuina de tardor. Com les castanyes i els boniatos. Com el Halloween. Com les fulles seques que van caien dels arbres. La tardor i la Carbassa són grans aliats...




Encara que hi ha fonts que afirmen que el seu origen és americà, sembla ser que la carbassa és una verdura originaria de Àsia Meridional. Molts autors antics citen la carbassa en els seus escrits i se sap que el seu cultiu ja es donava entre hebreus i egipcis.
En un principi la carbassa es cultivava per aprofitar-ne les llavors més que no pas per la seva carn. Però aquest costum va anar canviant i desapareixent a mesura que anaven sortint noves varietats amb molta més polpa i gust més afruitat.



El seu consum es va anar extenent, però no va ser fins al segle XV quan els espanyols van introduir la carbassa a Europa, on es va anar extenent en major mesura pels països amb clima més càlid.
A l’actualitat, la carbassa es cultiva en terrenys càlids i humits de tot el món.
Les principals varietats de carbassa són la d’estiu i la d’hivern.
Carbassa d’estiu: Varietat de pell clara i fina i llavors toves. Té un període de conservació curt. Dins aquesta varietat hi troben la bonetera (de color blanc, groc o verd), la carbassa espagueti (de color groc) i la carbassa rondín (de pell taronja i carn blanca).



Carbassa d’hivern: Varietat més dolça, però més seca que la d’estiu, amb menor contingut d’aigua i pell més gruixuda. Es conserva durant més temps que la d’estiu, gràcies a la gruixudaria de la seva pell. Dins aquest grup es troba la carbassa banana, la de cidra o zapallo (de polpa gelatinosa i un intens color groc) i la confitera o de cabell d’àngel (de forma i color variable), a partir de la qual s’obté el cabell d’àngel, molt utilitzat com a farciment en diversos productes de pastisseria.



La carbassa del peregrí o del vinater és una varietat amb forma d’ampolla estrangulada que un cop seca es pot utilitzar com a recipient.
També existeixen altres varietats de carbassa encara que menys conegudes, com són l’americana, la gruixuda de Paris, la plena de Nàpols, la Vermella de Etampes, la verda Espanyola, la botonera i la carbasseta de Brasil.
Gràcies a la gran varietat de carbasses que existeix, es troben disponibles al mercat tot l’any, segons es tracti de varietats d’estiu o d’hivern.



A l’hora de comprar una carbassa hem de tenir en compte si es tracta d’una varietat d’hivern o d’estiu. Si es vol comprar una carbassa d’estiu és preferible escollir-ne una de tamany mitjà, ja que les més grans tenen la carn més amarga. La carbassa ha d’estar tendra però ferma i ben desarrollada. Les més tendres són les que tenen la pell brillant, molt suau i no excessivament dura. D’altra banda, si la carbassa és molt pesada, sense brillantor i de pell dura o àspra, convé refusar-la. Això és un símptoma de que la carn és seca.
Si el que volem comprar és una carbassa d’hivern, els criteris de qualitat a seguir són diferents. S’aconsella escollir les carbasses ben madures i de pell gruixuda. A més, és preferible comprar les que siguin pesades en relació amb el seu tamany. De la mateixa manera, refusarem els exemplars que tinguin la pell suau, indicador que la verdura no està suficientment madura. 



Per lo general, tant si la carbassa és d’hivern com si és d’estiu, s’aconsella comprar les que tinguin la pell intacta i que siguin fermes. A més, és preferible que conservin la cua. Això evita que perdin humitat.
Les varietats d’hivern tenen una vida útil més llarga que les d’estiu, ja que tenen una proporció d’aigua menor. A més, la pell gruixuda els serveix de protecció. Aquest tipus de carbasses es poden conservar fins a sis mesos. Aixó doncs, les d’estiu es conserven molt menys. Contenen més aigua i la pell tant fina no els serveix de protecció. Envolicades en una bossa de plàstic perforada i guardades a la nevera poden conservar-se una setmana. Si s’escalden i es congelen, el període de conservació augmenta. És preferible congelar-les un cop escaldades, ja que sinó, si les congelem directament ens trobarem que quan les volguem descongelar la pèrdua d’aigua serà molt més important, i per tant, obtindrem una carbassa molt més seca i de consistència fibrosa. 
De la carbassa s’aprofita gairebé tot, la polpa, les llavors i també les flors. 
A més d’utilitzar-la com a aliment, és un element típic i indispensable a les nits de Halloween.


CONTINUARÀ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada