dissabte, 6 de novembre de 2010

Avuí es el primer dia de 'Això no es un blog de cuina...'

Feia dies que li estava donant voltes a la idea de fer algun tipus de blog. De fet, tot va començar el dia que vaig escoltar a 'el mon' a Rac1, que en el seu apartat de recomanacions, donaven l'adreça de un blog de cuina 'mapetiteboulangerie' al qual m'he aficionat des de llavors..... 'Mapetite....' em va introduir al mon dels blogs de cuina... em fascinava la idea.... un em portava a un altre, i aquest altre a un altre... i aixi fins l'infinit. total, que jo també en volia un de blog, però de que? m'encanta la cuina, però no crec que pugui donar lliçons al respecte, en tot cas transcriuria les meves experiències culinàries. però això nomes se'm quedaria curt, em donaria per poc...I de mentres li donava voltes, un amic, el jeanPierre, es destapa amb un blog d'interes empresarial i econòmic, interessant per qui estigui ficat en aquests temes (a els meu blogs). I tot seguit, un altre amic, el Christian, fa un parell de dies, de repent em va sorprendre amb el seu blog nou (no en tenia ni idea que n'habia fet un: el trobareu a 'els meus blogs')...un blog de interes fotogràfic i curiositats, i es clar, aixo em va acabar de picar... aixi que he decidit començar-lo, malgrat encara no sàpiga de que anirà tot plegat. una mica d'això, una mica d'allò.... es fera i agafarà contingut a mesura que es vagi construint, espero! tinc motius, experiència i vivències, que em poden donar els arguments per que surti algo que pugui interessar? us diré que visc en un veïnat del Baix Emporda de nomes uns 15 habitants? (que no veus casi mai), però treballo a Barcelona (rodalies) , aixi que estic cada dia, autopista amunt i avall. un rotllo, si, però suportable. M'encanta la cuina, la fotografia i tantes i tantes coses que s'anirant destapant al llarg d'aquesta aventura que tot just avui, dissabte dia 6 de novembre, començo...... Ahir divendres, beneit divendres, vaig fer una Fougasse, que es com un pa de coca francès, amb beicon.....



se li dóna aquest forma com d'espiga característica. es molt fàcil de fer si en aquest cas tens l'ajut de Maizena de Knorr. viure tant aprop de la frontera amb França, nomes a uns 30 minuts, fa que algun cop, passant per Perpinyà, m'hagi parat a comprar a algun super. i es clar, la novetat de tants productes nous diferents als que tenim aquí, fa que trobis coses interessants com aquesta:



els super francesos son tot un festival de preparats per tot tipus de pastissos, pans, coques.... nomes amb una mica de traça, seguint les instruccions (encara que el meu francès es molt limitat, mes o menys un se n'acaba surtin)... i et voila! i si es té una mica de imaginacio, sempre es podrà millorar el resultat final. en aquest cas, em vaig limitar a espolvorejar-hi una mica de herbes, farigola i orenga. l'aportació no va ser res espectacular, però li va donar un gustet mes de camp, com mes autentic.... i que no dir de tota la exposició dels lactis, formatges inclosos, mil varietats de yugourts, cremes, mousses, i per descomptat, tot tipus de productes i matèria prima per poguer fer tot allò que un vol a casa (llevats, farines, guarnicions, colorants, etc). recomano a qui li agradi la cuina i tingui la oportunitat de passar per França, que pari en algun super d'aquests tipus Carrefour. veureu quant producte interessant i diferent alhora! ahir estava amb esperit cuinetes, aixi que també vaig preparar una crema de Carbassa. la recepte la vaig treure d'un retall de revista, crec que del Magazine de La Vanguardia que tenia de fa ves a saber quant, i que ara que m'he posat a endreçar-los i classificar-los (en tinc cents...), doncs la vaig trobar. es molt senzilla:



                         CREMA DE CARBASSA
1kg de carbassa
1 ceba
1 porro (no en tenia i no li vaig ficar)
2 dents d'all
1/2 litro de caldo de verdures (de tetra brick mateix)
1 vaset de vi blanc
Oli, i una nou de mantega
sal, pebre al gust

-pelem la carbassa i la tallem a troços, piquem la ceba, el porro i els alls.
-sofregim en una paella, amb oli i la mantega, la ceba. 10 minuts a foc lent.
-afegim la carbassa, el porro i els alls. 10 minuts més a foc lent
-afegim el vi, i deixem evaporar una mica.
-en una cassola, tindrem el caldo ja calent.
-i ho afegim tot, i deixem coure uns 30 minuts, fins que la carbassa estigui toba


-un cop la carbassa ja estigui toba, ho pasem pel turmix. rectifiquem de sal i pebre


-i ja podem emplatar...


                                                            (vaixella del Zara Home)


I pasem a un altre tema.
Vui penjar una foto que vaig fer diumenge pasat. va ploure i sortia al sol alhora, i aquest binomi ja se sap el que esdevé: un arc de Sant marti. En veure'l desde la finestra de la cuina, vaig sortir al balconet i vaig captar  aquesta imatge:


                                     Arc de Sant Marti al baix Empordà


be, per ara crec que ho deixo aquí. aixo dels blogs te una mica de 'vanitat'. pensar que el que tu escriguis, pensis, diguis o facis pot interessar a algú.... ja m'enteneu, oi? però, que caram! i qui no ho és en algun moment de la seva vida? aixi que acabaré amb una dita d'un vell conegut, força vanitós, Oscar Wilde, que diu aixi: 'TO LOVE ONESELF, IS THE BEGINING OF A LONG LIFE ROMANCE...' (que vol dir alguna cosa com: estimar-se a un mateix, es el principi d'una història de amor de per vida)




Continuarà........

1 comentari:

  1. Hola Valldeviá,

    Ante todo me disculpo por no saber escribir en Catalan. No soy de aquí y aunque ya consigo chapurearlo y leerlo sin problemas, escribirlo me parece dificilísimo!.
    Quería comentarte que me alegro mucho de que ese 06 de Noviembre del 2010 iniciaras este blog. Al igual que comentas el punto de vanidad del que escribe y se expone, también la timidez es característica del que lee. Así que yo convierto en vanidad mi timidez y escribo éste primer comentario. Enhorabuena! y por favor "Continua..."

    Saludos, Capicua.

    ResponElimina