divendres, 16 de novembre de 2012

Reflexio des d'Africa

Africa te quelcom que t'atrapa. D'alguna manera, es com viure una epoca per nosaltres desconeguda. Un temps on les gents eren autosuficients. On tothom no tenia res mes que allo que podien compartir els uns amb els altres. Veus com la vida evoluciona molt lentament, i en molts llocs, els temps s'ha aturat. Recorrer els parcs naturals i veure tots aquests animals amb el mes primitiu dels instints: sobreviure, es d'una excepcionalitat que avui en dia costa de entendre. Viure o morir, matar per viure... Una ratlla molt fina separa la vida de la mort. I aixo es palpa en cada instant. Sempre atents, els animals desenvolupen diferents instints per sobreviure, ni que sigui, un dia mes. Avui, s'han salvat. Dema, potser no. Mes forts i poderosos, o mes debils, tots corren el perill de deixar d'existir. Cruel, si. Pero natural, tambe. La tragedia ve  quant t'adones que molts d'ells, estan apunt de desapareixer definitivament per la cobdicia humana. Som els humans tant poderosos com per esborrar de la terra altres sers vius nomes per diners? Si, ho som. Pero mentre aixo passa,  haver tingut l'experiencia de presenciar part d'aquest mon, crec que no ho oblidare mai. D'alguna manera, m'he sentit un privilegiat. Si, definitivament, Africa m'ha atrapat....


CONTINUARA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada