En Mishi(ma) apareix de repent.
Tot d'una, per la tarda, treu el cap per la reixa de la porta que dóna al petit carreró del costat del porxo de casa. No està sol, va amb en Negret, però és ell el que, intrèpid i valent, entra a casa per l'escletxa de sota la reixa.
El primer que faig es espentar-lo perquè surti. 1, 2, 3, fins a 4 cops, però ell torna cada vegada. S'escurreix sota la reixa, i a dins. Al final, acabo sucumbint. Agafo un petit bol on hi poso llet i pa esmicolat, i els hi apropo. Festa!, però jo ja he begut oli. Se que ja no me’ls treure de sobre. Era el que volia evitar, però no he pogut. Es tan bonic en Mishi(ma)...
CONTINUARÀ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada