Acompanyo aquesta sèrie de fotogràfies amb un petit relat colpidor, en homenatge a tots aquells paísos amb conflictes que encara pateixen situacions similars en dies de Mercat com aquest:
Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones
triaven les verdures, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica
limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat.
Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra
quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, als àngels i els ocells, queia un
xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat.
Tres hores com una eternitat i aquell joc s’extingia. Els
infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom
pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la
gran uniformitat.
Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents
vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui
model, ja sap el que l’espera. ¿No habitaven els Andes, els còndors? ¿Per què
escullen aquestes contrades?
I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I
encara no ressuscitat!
El Mercat, de Josep Palau i Fabre
dilluns, Mercat a Torroella de Montgrí
El colors de l'Empordà:
VERD
VERMELL
GROC
CONTINUARÀ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada